A KONTRA KORRENT:   “L’EP és una carta de presentació de tot el que sabem fer.”

Lleida, 5 de setembre 2019. Mateix lloc. Mateix dia. Mateixa banda. 365 dies després. Ha passat ja un any des de la primera entrevista que vam fer amb els A Kontra Korrent i ens tornem a trobar amb ells per a què ens parlin sobre el seu nou treball, un EP de cinc temes que porta per nom “L’espurna”.

 

L’entrevista de l’any passat la vam començar parlant de com us havien anat els concerts d’estiu. Aquest any heu tingut un volum semblant de concerts repetint a alguns pobles, quina valoració feu de l’estiu?
RICARD SEGURA (Baix):
Molt bé, hem millorat molt a nivell de qualitat i a nivell d’amistat entre els membres del grup. També hem fet bolos més grans, amb equips de so millors, amb més atenció tècnica...
EDU MURGÓ (Veu): S’ha de destacar que hem obert zones, nous llocs on tocar, i en definitiva més gent que ens coneix i més gent que nosaltres podem conèixer.
RS: I jo crec que també ens ho hem passat millor que l’any passat.
EM: Sí, el grup ja comença a estar una mica més consolidat. Sobretot això, hem anat a nous llocs i hem repetit a alguns i donem les gràcies per haver seguit mantenint la confiança.
RS: Aquest any també hem tingut a l’Adrià Bellmunt al trombó tocant amb nosaltres i ens ha ajudat també a nivell de so.

 

Fa un any ens veníeu a presentar “La nostra sentència”, el vostre primer single, sense saber que tindria la bona rebuda que va tenir. Com vau reaccionar davant el gran nombre de visites i la repercussió del videoclip?
ARNAU BEÀ (Bateria):
Ens vam impactar perquè no sabíem que arriba tan lluny el videoclip i va ser com un pas més endavant per treure l’EP jo crec.
RS: Si no hagués tingut tanta rebuda, crec que no ens hauríem plantejat fer l’EP o no ens hauríem aventurat tant a fer temes propis.
EM: Al final de “La nostra sentència” el resultat que en traiem és que ens dona forces i empenta de cara a anar ja cap als temes propis.
RS: De fet, el nom de l’EP també fa referència a tot això, al moment que estem, que estem fent una evolució anant cap a les cançons pròpies.


Ara llenceu “L’espurna”, el vostre primer EP. Després del primer avançament, “Precís moment” podríem dir que, pel que fa al missatge, la reivindicació ha traspassat l’aspecte polític del primer single per ser una reivindicació més visceral?
RS:
“Precís moment” és una altra cançó, tot i que no renunciem a la política en cap moment. No totes les cançons han de tenir la vessant política.
EM: A l’EP hi ha reivindicacions de la vida política i d’altres que són reivindicacions de la vida quotidiana. De fet, qualsevol cançó reivindica alguna cosa ja sigui política, amor... “La nostra sentència” potser sí que era una cançó que demanava una reivindicació política directa, sense metàfores, però a l’EP hi podem trobar cançons com “Precís moment” que és un cant a la vida i d’altres amb reivindicació més política.

Perquè aquestes cançons, com es treballen des de que arriben al local fins que surten dins l’EP en el vostre cas?
RS:
Nosaltres tenim l’Edu, el Roger i el Kiko que són persones que fan les línies mestres de cada cançó.
EM: La Mercè també hi té un pes important amb els teclats, fent acords i pel que fa a començar una cançó des de zero, també amb detalls més tècnics de la música.
RS: Després ja les passem a tota la banda i quan creiem que estan ben treballades i ben madurades, les portem al Víctor Ayuso (productor) i les repensem o els hi donem l’ok entre tots. Llavors fem la maqueta i, un cop fet, ja comencem a gravar-les a l’estudi. 
EM: Quan el Víctor ha fet la mescla, nosaltres les escoltem per si s’ha de revisar volums, instruments, alguna cosa que hi falti... 


Definiu el treball com “una crida a fulminar els ciments d’allò establert per donar pas a noves maneres d’entendre el que ens envolta”. Quines són aquestes “noves maneres” d’entendre el món que proposa A Kontra Korrent?
EM:
Relacionat amb el nom de l’EP, “L’espurna, fa referència a aquest moment en el que ens trobem d’efervescència i de voler sortir i aquestes cançons. Lligant-ho amb el que comentes, la voluntat és fulminar tot allò que sempre hem vist igual i que podem intentar canviar-ho. Nosaltres hem decidit fer-ho des de la música, amb reivindicacions més polítiques com “La nostra sentència” o amb un cant a la vida com “Precís moment” que convida a menjar-te el món i no quedar-te al sofà deixant que la vida passi. 
RS: “Dinasties” és un tema super punky que parla de carregar-se la monarquia, per exemple, i és molt directa.
EM: És això, carregar-nos els ciments establerts com en aquest cas la monarquia, que és una institució que sempre hem vist i volem fulminar-la.

Respecte al so, seguiu en la línia de l’ska i el punk. Us sentiu còmodes amb aquest estils, entenc? 
AB:
Sí, tot i que al nou EP hem fet variants de molts estils com el funk, el reggae... No volem quedar-nos en un mateix lloc, sinó anar provant partint dels dos estils que comentes que són els que ara estan una mica més de moda.
RS: Aquest EP ha sigut una mica un popurri de tots els estils que hi ha al grup. A l’entrevista de l’any passat ja ho dèiem, hi ha l’Arnau que li va més el reggae, al Roger li va molt el punk, l’Edu que li mola el rotllo Smoking Souls, jo sóc molt de l’estil Obrint Pas... Crec que de les cançons de l’EP n’hi ha una per cada vessant, menys la funk potser, tot i que ha sortit com ha sortit perquè tots hi hem participat en la producció de la cançó. És més com una carta de presentació de tot el que sabem fer i després ja veurem cap on va l’estil. 
EM: És la gràcia de l’EP, són quatre cançons més “La nostra sentència” que serveixen per definir-nos, per dir som A Kontra Korrent i som capaços de fer això. A partir d’aquí, hi ha molts estils per explorar i amb ganes, que és lo important.
RS: Igualment, no ha sigut una cosa artificial, simplement ens ha sortit.
AB: Els guitarres, per exemple, fan bases a casa i en va sortir una més funk, però podria haver derivat a un ska o a un punk. 
 

L’any passat ens destacàveu el paper del Víctor Ayuso, el vostre productor, per l’ajuda que us va donar a l’hora de gravar “La nostra sentència”. Per l’EP heu repetit amb ell, què us suposa treballar amb el Víctor?
AB:
Amb aquest disc potser no hem rebut tanta ajuda seva, sinó que només hem arreglat algunes coses que han acabat de quedar millor. L’EP forma part de les nostres coses, com ens agrada expressar-ho amb els instruments.
RS: El Víctor la primera vegada que vam entrar a l’estudi es va bolcar molt en propostes que ens pogués fer ell i hi ha coses que en una cançó sense la seva intervenció no hi haguessin sigut. En aquest EP, en canvi, la majoria de coses han sortit de nosaltres i no s’ha ficat molt en les cançons.
EM: La tasca del Víctor també és desencallar-nos quan ens trobem bloquejats. Hi havia cançons en que ens deia de canviar alguna cosa que fins i tot nosaltres ja veiem que no acabava de funcionar. Al final, ell és l’espenta que ens feia falta per acabar de tirar endavant la cançó.
RS: Depèn de la cançó l’empenta és més gran o és mes petita, amb “La nostra sentència” era més gran perquè era la nostra primera cançó i ara, com que ja n’hem après més, l’empenta ha sigut menor.


Una cosa que sorprèn és no trobar cap col·laboració al disc, a què es deu això?
EM:
Al final són 4 cançons, és un format molt reduït i es tracta de presentar el grup. Vam parlar de posar-hi alguna col·laboració o no, però al final si tu vols fer una bona carta de presentació, has de mostrar-te únicament a tu. Tot i així, tenim col·laboracions d’alguns músics que han gravat els seus instruments per alguna de les cançons.

 

I de cara a futurs treballs, us agradaria comptar-ne amb alguna?
TOTS:
Sí, i tant.

 

Parlem del directe, com reformulareu el repertori amb l’entrada de les noves cançons?
AB:
Aquest estiu ja fèiem dues cançons, la que vam treure (“Precís moment”) i “Dinasties” com un petit avançament. Llavors, com reformularem el directe encara no ho sabem, hem de pensar també en les noves versions que volem treure i, a partir d’aquí, ja intentarem quadrar-ho tot dins del repertori.
RS: Provarem i a partir de l’any que ve ja ens ho mirarem més.

 

Després de l’EP suposem que hi haurà una nova tongada de concerts per presentar-lo, on podrem veure A Kontra Korrent aquesta tardor?
RS:
De moment tenim el concert d’Almenar (21 de setembre) amb Kalikenyos i Granyena de les Garrigues (4 d’octubre). A més, també tenim algun concert pendent de tancar.
EM: A part, aquesta tardor-hivern també farem el concert de presentació de l’EP, però encara no podem dir gran cosa més.

De l’última vegada que ens vam trobar fins ara han aparegut nous grups, nous festivals i noves iniciatives, com el recopilatori “Estrats”, per exemple. Poc a poc va creixent l’escena lleidatana, com rebeu aquests inputs des dels grups que ja porteu alguns anys? 
RS:
Molt bé, nosaltres portem 3 anys tocant i notem que no paren de sortir grups en aquesta etapa que portem tocant i això ens posa molt contents. Estem vivint una mena de renaixença musical a Lleida.
EM: A les presentacions d’”Estrats” s’ha vist que s’està bullint algo i, la gràcia d’aquest projecte, a banda de que hi ha diferents estils també és que et trobes amb gent molt més gran que porten més temps a l’escena i ja et diuen que estan veient com es torna a moure música, gent amb ganes i impuls... i al final “Estrats” és això, donar visibilitat a tot el que fem i dir que a Lleida realment hi ha qualitat.
RS: I és que tota aquesta nova onada és gent jove, com nosaltres o una mica més grans, que entra i no ho sap tot però s’està buscant la vida molt bé per rodar pel món de la música.
EM: I ja que l’escena i la indústria és mínima aquí a Lleida, en comptes d’anar per lliure com la majoria de grups dels Països Catalans, aquí o ens unim i fem una mica de pinya per a que se’ns escolti o és molt difícil.
RS: Però no és el fet de dir “va, vaig a fer pinya amb aquest grup”, sinó que et trobes, et caus bé, fas amistat i no és que anem directament a buscar-ho. És més bonic així.

 

Sempre acabem l’entrevista demanant als grups que es defineixin amb una sola paraula. L’any passat vau dir superació, tralla i esforç. Les canviaríeu o n’afegiríeu alguna més?
AB:
Superació crec que ens hem superat bastant aquest any.
RS: Evolució, també.
 

EL TEST DE CONCERTS DE PONENT

Festes majors o festivals?
RS:
Si ens pillessin a un festival no diria que no. La festa major té més ambient de estar al poble i està molt bé, però si tens un festival que t’agraden els grups i que t’hi trobes bé... A nivell nostre, festes majors n’hem fet un munt, ens agrada, però també ens molaria anar a un festival.
EM: Suposo que és el que diu ell, festes majors és un gustazo però jo crec que seria de festival perquè, a part de que veus altres grups, comparteixes escenari amb ells i això també es tradueix en amistat.
AB: Un festival també és un lloc on et pots obrir més, la gent que no et coneix et pot descobrir i al final acabes anant a qualsevol concert i allí és quan realment la gent et pot conèixer.
RS: També és el que diu ell, a un festival pagant l’entrada estàs valorant més la música més que a una festa major.

Fred o calor?
AB:
Fred, molt fred. Si tens fred et pots tapar amb roba i si tens calor, encara que et quedis amb pilotes tens calor igual.
RS: Estava sent més de calor, però aquest estiu... Pregunta’m-ho l’hivern que ve i t’ho diré.
EM: Calor per cantar i fred per descansar.


Treure un disc en vinil o en casset?
AB:
Vinil té més essència, però casset també te lo seu. A mi m’agradaria més vinil.
RS: Vinil és més xulo, un casset és una cosa lletja. Un vinil és una cosa rodona, ben parida...
EM: Vinil.


Viure en un poble petit o en una gran ciutat?
AB:
Poble petit de calle. Un poble no es pot comparar amb una ciutat, allí pots fer el que vols i pràcticament ets lliure. A una ciutat és una jungla de asfalto, no pots fer res, a tot arreu hi ha gent i t’acabes estressant.
RS: Jo ara estic vivint a Barcelona i m’ho passo molt bé, perquè hi tinc als meus amics. També et dic que només hi sóc 5 dies a la setmana, els altres dos dies pujo aquí i els dies que m’he quedat allí se’m fa una miqueta cansat. Potser per un temps sí que diria la ciutat perquè també depèn dels amics, les coses a fer... però a la llarga potser triaria el poble.
EM: Jo també estic vivint a Barcelona i sóc de micropoble, llavors poble a muerte.


Fer una col·laboració amb un grup de flamenco o amb un concursant d’Operación Triunfo?
AB:
Amb un de flamenco, perquè, a part de que hi ha artistes de flamenco que m’agraden, té més essència el flamenco que Operación Triunfo que acaba sent un artista comercial que va a Eurovisión i guanya pasta fàcilment.
RS: Amb un d’Operación Triunfo.
EM: Per la promo. (riures) Jo em quedo amb el de flamenco.

 

Poder volar o poder-te teletransportar?
RS:
Això no has preguntar l’any passat ja? (riures)
L’any passat era ser invisible o llegir la ment.
AB:
Jo teletransportar-me que així no he de carregar la bateria.
RS: Teletransportar-me, perquè et pots teletransportar aquí damunt i després tornar a baixar.
EM: Jo potser volar, veure per allí on passes...
AB: Volar també ha de ser placentero, però tocant la bateria millor teletransportar-se

Haver d’actuar sempre al teu poble o no poder-hi actuar mai més?
TOTS:
No poder-hi actuar mai més.
RS: Jo al meu ja hi he tocat 4 vegades i em mola molt, però hi ha mil llocs més.

 

Conèixer el dia de la teva mort o la causa?
AB:
La causa.
RS: La causa, no vull saber el dia jo.
AB: M’estressaria perquè no hauria fet totes les coses que hagués volgut fer.
RS: Però si saps el dia en realitat, si em mora la setmana que ve, m’ho passo bé, me’n vaig de viatge.
EM: Igual el dia, i faig un concert de despedida. (riures)

Haver d’actuar davant de 20 persones o de 20.000?

AB: Davant de 20.000, davant de 20 ja hem actuat inclús menos. Hem actuat fins i tot sense públic. (riures) Davant de 20.000 al principi potser estaríem nerviosos, però crec que seria una bona experiència.

RS i EM: Davant de 20.000

 

Escriure cançons per algú altre i fer-te ric o escriure cançons per tu mateix i no poder viure d’això?
AB:
Fer les meves cançons per donar la meva essència i que el món sapigui el que penso o m’agrada. Al fer una cançó per una altra persona no t’emportes cap mèrit tu realment, els artistes que només van a cantar només tenen la imatge, no tenen mèrit artístic. Prefereixo ser pobre i tenir cançons de la òstia.
RS: Jo la primera, prefereixo viure bé, tenir els meus fills... (riures)
EM: Jo com l’Arnau, al final fem música perquè ens agrada i ens omple. Si es dona la casualitat de que hi podem viure bé, però sinó també.

  • White Facebook Icon
  • White Instagram Icon

concertsponent@gmail.com (Agenda)

cponentxarxes@gmail.com (Xarxes socials)

670 87 11 03 / 638 88 08 27

Concerts de Ponent  de   Xavi Coll i Jordi Bonilla  està subjecta a una llicència de   Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons