BREDDA:   “La germanor, la festa i el bon rotllo és el que ens engloba.”

Mollerussa, 4 de juliol de 2019. Fa unes setmanes havíem preguntat per xarxes quin grup volíeu que fos el següent entrevistat. Entre les respostes n’hi havia una que es repetia moltíssim: Bredda, una jove banda de Ponent que enguany han saltat als escenaris amb el seu primer tema “Caminant”.


Vàreu aparèixer del no-res fa uns mesos i ara ja esteu en boca de tothom, com ha estat aquest creixement tant ràpid en tant poc temps?

JOAN BERGADÀ (Veu):  Jo penso que el primordial i el que més bé ens ha anat han sigut els amics. Els amics ens venen a veure a molts els concerts, sigui on sigui, ens ajuden amb tot el que poden, per exemple, quan vam fer el videoclip de “Caminant” van venir un munt de gent a muntar la decoració, que va fer que quedés un videoclip super xulo. La gent ens segueix molt, ho comparteix tot, ens escolta, els hi agrada el que fem i crec que perquè nosaltres sortim a tots els cartells i la gent parli de nosaltres és gràcies al boca a boca.

DÍDAC SOLÉ (Veu): Totalment, jo crec que les coses s’han fet bé des del principi, però si no hagués sigut per la gran massa d’amics que ens ha ajudat i ens venen a veure a cada concert.
ADRIÀ COUCEIRO (Baix): El fet de que siguem de diferents pobles també ajuda bastant, perquè són diferents colles de diferents pobles i això també fa que s’estengui molt més el nom de Bredda.

 

Al març es ve estrenar “Caminant”, el vostre primer tema. Què voleu explicar amb aquesta cançó i per què ha estat l’escollida per donar-vos a conèixer? 
JB:
Aquesta cançó va néixer de mi, la tenia ja escrita, vam agafar la lletra, que potser no defineix tant a Bredda sinó que em defineix més a mi, però que l’estil de vida del qual parla la cançó de trobar-te amb els amics per anar a fer una birra quan estàs malament, d’intentar evadir-te dels problemes quan et venen a buscar i totes aquestes coses de les que parla la cançó crec que és una mica el que ens defineix a tot el grup.

 

Quant hauran d’esperar els vostres seguidors per escoltar nous temes a banda de “Caminant”?
JB:
Doncs no gaire, tenim una nova cançó més potent gràcies a la incorporació de nous membres que ja es podrà escoltar als propers concerts i, al mateix temps, a partir d’aquesta estem treballant en dos o tres temes més a la vegada.
DS: Ja fa temps que les tenim muntades, el que passa és que com que estàvem esperant la incorporació dels vents, ja que en les cançons tenen un gran pes els vents, vam esperar per a veure si podíem aprofitar el Desemboira’t, però com que vam notar que encara estàvem una mica verds, vam preferir esperar-nos i fer-ho bé i amb temps.

 

Per la gent que no ha estat en un concert de Bredda, com soneu en directe i quins són els ingredients que conformen el vostre repertori?
AC:
Sobretot el que hem dit abans, al ser molta gent també ajuda, ja que hi ha diferents estils musicals dins del grup i cadascú agafa una mica la seva part d’estil que li agrada, per exemple hi ha rap, hi ha reggae, hi ha rock, hi punk, hi ha metal... hi ha de tot i això també ens obra les portes a no estar sempre en una monotonia de fer sempre el mateix, que al final sí que acabarem trobant un estil, però això serà gràcies als diferents gustos que hi ha dins del grup.
JB: Jo crec que els ingredients del nostre directe  són la germanor, que des de baix molta gent ens ho diu que ens veuen passar-nos-ho molt bé quan toquem, el respecte i l’agrair a tothom sempre, a les persones que venen, a les persones que permeten que s’organitzin les festes, a la gent que està darrera la barra, el tècnic de so, el tècnic de llums... Són uns ingredients que van tots d’acord amb la germanor, el bon rotllo  i la festa, que és el que ens engloba.

 

Un dels concerts més importants per Bredda va ser el Desemboira’t, on vàreu ser els guanyadors del primer premi que us permetrà actuar a l’Acampada Jove. Com el rebeu i què suposa aquest premi per vosaltres?
SARA RIUS (Teclats):
El premi ens ha donat moltíssimes forces, anem a l’Acampada que és un festival amb el que hem crescut tots, tots hi hem anat, i ens fa moltíssima il·lusió poder participar-hi.
DS: Quan ens vam presentar al Desemboira’t i vam començar a veure quins grups hi havia ens vam posar nerviosos. Tot i així, uns minuts abans de pujar a l’escenari ens vam començar a motivar i vam pensar que, vagi bé o vagi malament, hem de sortir al 200% perquè sinó després ens en penedirem, encara que ens faci por o ens faci vergonya, hem de sortir allà i ho hem de rebentar.
JB: S’ha de dir que nosaltres no anàvem a guanyar, anàvem a passar-nos-ho bé. Competíem amb grups que són molt bons i que tenim la sort de conèixer-ne a alguns i va servir perquè fos una festa molt d’amistat, però és el que diu el Dídac, cinc minuts abans de sortir a l’escenari ens vam mirar i vam veure que teníem l’oportunitat que no tenen altres grups de poder tocar en un festival on tots ens hem criat, en el què hi va gent de tot Catalunya i que ens obrirà portes.

 

Tant “Caminant” com les versions que feu en directe conviden a gaudir de la vida i a alliberar-se dels problemes. Per vosaltres, és la música la manera d’alliberar-vos dels problemes del vostre entorn?
TOTS:
Sí.
DS: Al final pots currar tota la setmana un patac d’hores de cop, però al final saps que arriba el diumenge, et retrobes amb el grup i t’ho passes bé.
JB: La música és el que ens uneix i nosaltres entre setmana cadascú té els seus problemes a casa, amb la parella, amb els amics, a la feina... i arribem al diumenge i potser un ve sense dinar, l’altre ve de treballar vuit hores seguides, però ens retrobem els nou, deixem de banda tot això i ens centrem amb el nostre instrument i amb que tot això soni i quan marxem ja ens tornarem a trobar amb els problemes i ja mirarem de solucionar-los. Per tant, penso que sí, que la música ens ajuda molt a tots.

 

Tot i que al principi vàreu començar sent un grup molt petit, heu anat creixent i heu anat incorporant nous membres, com ha estat aquest procés de formació de la banda? Ja podem dir que tenim Bredda al complet o encara ens esperen novetats en aquest sentit?
DS:
Tot va començar quan jo vaig conèixer al Joan ja fa molt temps i llavors gràcies a ell vaig conèixer a l’Àlex, l’altre guitarra i vam començar a tocar per places petites, però nosaltres tres només i sense cap pretensió. Fins que un dia, ens van convidar el jovent de Poal a tocar i allò va ser un desastre.
JB: Ens vam posar molt nerviosos i va sortir molt malament, però vam tenir la sort de que allà va néixer tot i, gràcies a això, vam veure que si volíem fer-ho, havíem de fer-ho bé i centrar-nos a buscar gent que volgués formar part d’un projecte. Vam tenir la sort de conèixer a la Sara, a través del nostre fotògraf, vam conèixer al Ferran i, posteriorment, vam conèixer al Jordi, el bateria.
AC: Jo estava tocant a un altre grup amb el Jordi i a partir d’un contacte el Jordi va anar amb ells i com que també buscaven un baix, van comptar amb mi.
JB: Llavors ja érem set i vam voler posar-hi també vents i per això vam agafar al Roger i al Josep, que són les dues noves incorporacions que ja fa unes setmanes que treballen amb nosaltres. Ara per ara creiem que ja tenim la formació tancada, és la idea que teníem de grup i creiem que és lo adequat.
DS: Però tampoc ens ho esperàvem, hem passat de tres persones a nou sense donar-nos-en compte. Vam començar a fer música i, en funció d’allò que creiem que hi quedava bé, vam anar buscant músics i així hem acabat creant un grup gran i ens hem posat a fer coses series.

 

Actualment a Ponent hi ha gran nombre de grups amb propostes molt diferents i alhora interessants. Com es veu aquesta escena tant diversa des de dins?
JB:
Penso que el nivell musical a Lleida és molt bo i molts dels grup que sonen molt bé no són ni coneguts. Podríem parlar de Koers, que ja estan a l’elit, podríem parlar de La Reixa, que també ho fan molt bé, de Fa1na, que han tret un discazo... podríem estar parlant de molts grups que en agraden molt i que nosaltres, tot i tenir el nostre grup de música, ens agrada seguir i ens agrada escoltar.

 

En relació a l’escena lleidatana, creieu que s’aposta suficient pels grups de Ponent dins del circuit català? A què creieu que es deu?
SR:
Jo crec que no, que es podria apostar més pels grups d’aquí fora de Lleida i crec que no es fa lo suficient.
DS: He estat vivint a Barcelona i allà la música de Lleida està com més amagada, però aquest últim any i mig han començat a sortir un munt de grups com Lasta Sanco, Fa1na, nosaltres mateixos... Això crec que acabarà fent que Lleida acabi de sortir a la llum.
SR: Koers, per exemple, ho està petant i és de Lleida i crec que hauria de ser un referent per la resta.
JB: Tant de bo tots els grups de Lleida poguéssim acabar sent com Koers, que és conegut ja no només a nivell català, sinó també a nivell estatal a llocs com el Viña Rock, com el Rototom... Llavors mires la seva biografia i és un grup de Lleida i potser ho mires i és l’únic grup del qual se’n parla. Per tant, penso que sí que s’ha de potenciar una mica més la sortida d’aquests grups, perquè la qualitat dels grups és molt bona.

 

Heu estat nombrant molts grups, és important aquesta comunitat entre bandes per poder portar l’escena cap a fora?
JB:
Totalment i, sense ànims d’ofendre a ningú, hi ha grups que no mostren el mateix de vegades, sembla que no vulguin ajudar sinó trencar les il·lusions dels altres. Tenim la sort de que coneixem als de La Reixa, als de Koers, als de Fa1na... i que ens fem molt amb tots, podem estar fent cerveses amb ells, podem estar molt bé amb aquesta gent i això, al cap i a la fi, després d’un escenari és el que et queda, perquè vas pel carrer i te’ls trobes i saps que pots confiar amb aquella persona.
DS: És el que diu ell, te’ls pots trobar, hi pots anar a fer unes cerveses... Pel mateix motiu que tots som de Lleida i la música d’aquí està una mica amagada és essencial que entre tots ens impulsem.
SR: No ens ho hem de prendre com a competència, sinó com una ajuda que ens pot servir.

 

Per acabar, podríeu definir Bredda amb una sola paraula?
AC:
Germanor.
JB: Família.
DS: Convivència.
SR: És pot repetir? Germanor.

EL TEST DE CONCERTS DE PONENT

Festes majors o festivals?
AC:
Festes majors, perquè en festivals no hi he tocat mai i no sé com funcionen. Com que he crescut amb festes majors i és el que em fa realment il·
lusió.
JB: Si n’he de triar una, em quedo amb festes majors.
DS: Jo també, perquè la festa major et dona una germanor que el festival no. A festivals no hi hem tocat mai i ara que tocarem a l’Idíl·lic també ens fa il·
lusió.
SR: A un festival tens l’ambient de conèixer diferents grups i això és un punt a favor, però amb festes majors hem crescut tots i també és on hem tocat.
JB: Quan haguem tocat en festivals ja ho respondrem. (riures)


Mar o muntanya?

TOTS: Muntanya.

Discs o plataformes digitals?

AC: Per comoditat, plataformes digitals.
JB: Plataformes digitals, tot i que de grups que m’agraden molt si puc tenir el cd físic, ni que sigui de record, també m’agrada.
DS: Plataformes digitals, perquè és molt més còmode, però de grups que m’agraden també m’he comprat discos, només per tenir-los en físic encara que no els hagi escoltat. 
SR: Igual, per comoditat amb plataformes digitals, però si algun grup t’agrada molt, sempre et fa il•lusió tenir un disc en format físic.


Pel·lícules o sèries?

AC: Pel·lícules, amb sèries sóc incapaç. Quan passen de 20 minuts cada capítol, em començo a perdre.
JB: Amb pel·lícules m’adormo i les sèries si no m’enganxen, malament. No tinc temps per mirar res.
DS: Pel·lícules, perquè sóc molt impacient, tinc poc temps i no puc perdre una setmana mirant una sèrie. Llavors amb una pel·lícula sé que al cap de dues hores ja hauré vist el final.
SR: Sèries, m’hi enganxo molt fàcilment.


Fer una col·laboració amb La Pegatina    o amb Kase.O?

AC i JB: Kase.O.
DS: Crec que per fer festa, La Pegatina, però Kase.O. 
SR: Kase.O, però per temes musicals potser ens adaptaríem més a La Pegatina.

Ser invisible o llegir la ment?
AC:
Llegir la ment.
JB: Ser invisible, per amagar-me d’alguna persona... (riures)
DS: Ser invisible, perquè si sabés el que pensa la gent crec que em tornaria boig.
SR: Ser invisible, el que pensa la gent m’és igual.


No poder sortir mai de gira a l’estranger o no poder tocar mai més a Catalunya?
AC:
No poder tocar a l’estranger, Catalunya és la nostra terra i on més hi tocarem segurament.
JB: A mi m’agradaria molt tocar a l’estranger, però em quedo amb Catalunya
DS: El mateix. 
SR: Jo igual, aquí tenim la nostra gent, la nostra terra...

 

Viatjar al passat o al futur?
AC:
Jo em quedo amb el present, sincerament. El passat ja està passat i el futur ja vindrà.
JB: Totalment, al passat no hi vull tornar jo.
DS: Jo el futur no. Si m’he de quedar amb alguna cosa, amb el passat per recordar moments, però al futur sí que no.
SR: Al futur no, perquè crec que venen coses bastant xungues. (riures)

No poder tocar mai més o no poder escoltar música mai més?
AC:
És molt complicat. Lamentant-ho molt, preferiria no actuar, perquè no m’imagino un dia sense escoltar música.
JB: Escoltar la música dels altres i no poder tocar.
DS: No ho sé, perquè escoltar música d’altra gent i no poder escriure la meva em faria molta impotència i preferiria tancar-me a un buc d’assaig i fer la música que vulgui.
JB: Crec que no hem entès bé la pregunta. (riures) No, no, jo vull la meva música, a mi m’agrada escriure i prefereixo que no m’escolti ningú i fer les meves cançons i poder explicar-me al món.
DS: És això, si escolto la música dels demés i no puc fer la meva música és una impotència que em menjaria.
SR: Jo sense escoltar música no podria viure, llavors suposo que preferiria no actuar.

  • White Facebook Icon
  • White Instagram Icon

concertsponent@gmail.com (Agenda)

cponentxarxes@gmail.com (Xarxes socials)

670 87 11 03 / 638 88 08 27

Concerts de Ponent  de   Xavi Coll i Jordi Bonilla  està subjecta a una llicència de   Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons