EGO:   “Som molt punkis volent canviar coses de l’interior dels éssers humans i això es manté en totes les cançons.”

Lleida, 26 de setembre 2020. Arribo al Grans Records i xafardejo alguns vinils mentre espero a la Helen. Amb una pandèmia entremig i moltes ganes de creuar els nostres camins, ens trobem amb Ego per conèixer-nos les cares i parlar del seu darrer single “Los otros”, a més d’altres projectes que tenen entre mans.

Ja fa quatre anys que Ego va començar a caminar amb la victòria al Directe 2018, què en queda d’aquells inicis i què ha canviat d’ençà a ara?

HELEN RODRÍGUEZ (Veu):   El que queda dins del grup és la mateixa idea que teníem de parlar sempre des de dins, de coses que nosaltres entenguéssim i sempre hi ha la voluntat de fer algun canvi. Les ganes segueixen sent les mateixes i sí que és veritat que el Directe ens va dir que allò que nosaltres creiem que era guai ho era i va estar molt bé perquè tots els membres d’Ego ens havíem presentat al Directe amb altres grups i mai havíem guanyat i no va ser fins que ens vam ajuntar tots.
I el que ha anat canviant, a banda d’algun membre que ha marxat i altres que han entrat, és que la nostra visió ara és molt més realista, tot i que l’essència hi segueix estant.

Sou un grup que crec que feu bandera d’allò de que “lo personal és polític”, penseu que canviar el món comença per canviar-nos a nosaltres mateixos?

HR:   Del tot, de fet per això Ego es diu Ego. Ego pretenia ser un mirall, la nostra idea sobretot era fer cançons de caire revolucionari però sense voler matar a cap polític ni fer-nos el punki, podem parlar de coses més referents a l’ànima. Potser sí que tenim alguna cançó com “Que més arrancaran”, però per exemple a “Aula morta” parlem de l’educació des d’un punt més espiritual i coses que hem pogut sentir dins nostre.

Aquest imaginari està plasmat tant en les vostres cançons com en la música, no sé ben bé com s’encaixa l’ideari i les lletres amb aquest so punk amb retalls electrònics i també aires funk en cert moment?

HR:   Ego és un grup molt eclèctic, tenim cançons punk, d’altres més funk, “Los otros” que és molt acústica... En realitat tots venim d’estils de música molt diferents i quan ens posem tots junts a composar i fem una jam, que és com surten quasi totes les cançons, mai saps que passarà. De sobte ens surt alguna cosa bona i a tots ens engresca molt que Ego pugui aportar tantes coses.

Abans de passar a parlar del vostre darrer single m’agradaria fer valoració d’”EGO I” i “EGO II” els vostres primers EPs. Com els veus agafant distància amb el temps?

HR:   A mi m’agrada molt veure com Ego ha anat creixent poc a poc veient aquests dos treballs i com l’essència segueix sent la mateixa i com es nota per exemple que al segon no hi ha la veu de l’Uri (veu), però hi ha cançons de quan ell encara hi era. El primer el veig d’uns nens que es volien menjar el món, al segon hi ha més interioritat i crec que ens ha servit molt bé d’escalfament per cap a on volem anar ara.

No sé si algun dia hi haurà un “EGO III”...

HR:   (riures) Ens agradaria que el següent ja fos un LP, però potser és molt utòpic sabent que per ara no podem fer concerts. No sé si innovarem en els nostres noms o no.

Ara sí, explica’ns com es cuina i què s’explica a “Los otros”, el single que acabeu de llençar aquest estiu després del confinament.

HR:   La cançó estava escrita i gravada d’abans del confinament, l’únic que en neix és el videoclip. Va néixer un dia referent a una conversa amb un amic meu una nit a un mirador des d’on es veia Girona en petit. Jugàvem a descobrir que passava en les diferents cases que es veien i ens vam adonar que per tota aquella gent “los otros” érem nosaltres i llavors jo vaig escriure la cançó. La vaig portar al local i ens va agradar molt a tots, tot i que no vaig pensar en que fos una cançó per Ego al primer moment. Trobo que és molt bonic que en una cançó que he escrit jo i parla d’una cosa personal tothom hi hagi pogut aportar pinzellades i el grup sencer se la pugui sentir seva, perquè tothom hi ha col·laborat.

Sí que és veritat que sona molt més introspectiva i fins i tot més crua que cançons anteriors.

HR:   Sí, però trobo que la temàtica i el que parlàvem abans segueix sent molt Ego. Som molt punkis volent canviar coses de l’interior dels éssers humans i això es manté en totes les cançons.

Si tots som els altres d’algú, qui són “los otros” d’Ego?

HR:   Si Ego ens consideréssim que som el centre de la nostra vida, “los otros” serien els nostres companys de local, gent amb la que hem compartit escenari, que ens han acompanyat en algun moment...

La producció de la cançó l’heu fet de la mà de l’Arnau Moreno, aka Emlan, un dels productors més reeixits del moment. Com han influït les seves mans en el resultat final del tema?

HR:   Doncs realment molt positivament, amb l’Arnau ens portem molt bé de sempre, l’Oriol (saxo) ja estava a Lokito Lopongo amb ell... i vam pensar que era una cançó que ell també podria treure’n brillo. Em va ajudar a quadrar algunes paraules dins de la cançó, gravant les guitarres va voler posar-hi un ukelele i també ens va donar un cop de mà als coros de manera que va fer que tot quedés molt més rodó.

A banda del single esteu treballant en unes live sessions que es veuran aviat, com neix aquest projecte, quin rerefons té i quan podrem gaudir-ne?

HR:   Les lives sessions van néixer després de veure que aquest estiu no podríem fer concerts i nosaltres volíem seguir en peu. Hi ha molts amics artistes de l’escena de Lleida amb qui volíem col·laborar i vam trobar que aquest era el moment, vam agafar les nostres cançons i regravar-les amb algun canvi respecte al disc. D’aquesta manera repensem el que ja tenim fet i treure’n noves sonoritats amb el que ja hem après i ara ens agrada. La primera és menys sorprenent perquè l’Eric de Liberum i Ars Moris ja col·labora al disc, però posteriorment hi participen la Éphona, l’Anser i el Neptú. Al final també vam haver de retallar perquè la llista era llarguíssima i hem vist que és molta feina poder-ho quadrar tot, ara ens queda retocar-ne alguna i en breus començarem a llençar-les.

Les live sessions segur que serveixen per fer xarxa entre grups del territori, però com sempre diem queda molt per fer i més amb la situació actual. Què creus que cal fer per mantenir l’escena i salvar-la de la crisi cultural que arriba?

HR:   Que hi ha una crisi cultural és obvi i hi ha moltes coses que podem fer, però en realitat qui té la última paraula és gent que està més a dalt. Nosaltres com a individus, a part de donar-nos suport dins de l’escena local, anant a concerts com els de la festa major de Lleida amb projectes petits com la Marta B o d’altres més consolidats com Renaldo & Clara, donant-los suport, compartint la seva música i fer molta xarxa entre nosaltres. Molts ens coneixem i sabem qui som, però podem ajudar-nos més i donar-nos un cop de mà quan calgui, perquè al final tots som un equip i estem al mateix lloc.

Potser sí que a diferència d’alguns músics més veterans de la zona, la generació actual de bandes joves a Ponent dona la sensació que sou més propensos a fer xarxa i hi ha menys competitivitat, no sé si des de dins també es veu així o no.

HR:   Nosaltres ja sempre ho hem viscut molt des d’aquesta xarxa d’ajuda i de difusió mútua. No hem tingut mai aquesta sensació, la veritat.

Ja per acabar, no sé quins són els plans de futur d’Ego, si us veurem pels escenaris aviat, si us tancareu al local... com es prepara el curs que arriba? 

HR:   Ara el que més ganes tenim és de posar-nos a composar, tenim moltes idees de com plantejar el nou directe i ens agradaria afegir coses noves i fer-ho més multidisciplinari aprofitant que la meitat del grup hem estudiat teatre. Ens agradaria reenfocar una mica el format de directe, sobretot si ara ha de ser assentats i coses així per intentar treure més suc de la situació.

EL NOU    TEST DE CONCERTS DE PONENT

Un llibre a recomanar

HR:   Hi ha un llibre molt senzillet que es diu “Momo” que la meva companya de pis em va regalar. Parla del temps, de la gestió del temps i de com l’utilitzem, tot dins d’un conte per a totes les edats i et fa reflexionar molt.

Un disc que no pot faltar a la teva prestatgeria

HR:   “American Idiot” de Green Day.

Una pel·lícula que hagis vist fa poc i t’hagi agradat

HR:   “The Lobster”, és una pel·lícula que fa una crítica de com la societat ens empeny sempre a tenir parella i es critica a la gent que decideix seguir soltera.

Un artista o grup amb qui voldries col·laborar amb Ego

HR:   Amb la Elane.

Un superpoder que t’agradaria tenir

HR:   Teletransportar-me.

Un instrument que no toquis i t’agradaria tocar

HR:   L’acordió, seria una fantasia.

Un viatge que t’agradaria fer

HR:   Sempre m’ha fet molta il·lusió anar a Australia.

Un lloc on t’agradaria actuar

HR:   N’hi ha tants... Et diria coses flipants com Woodstock, però un somni que sempre hem tingut amb Ego i amb el nostre grup d’amics és tocar al BioRitme, perquè és el lloc on ens trobem tots cada estiu per reunir-nos tots i sempre pensem en tocar-hi.

Una qualitat i un defecte

HR:   Una qualitat que sóc molt optimista i un defecte que sóc una mica vaga.

Un descobriment musical que hagis fet recentment

HR:   El Ferran Palau, boníssim.

Una paraula que et descrigui com a músic i com a persona

HR:   Expressiva.

  • White Facebook Icon
  • White Instagram Icon

concertsponent@gmail.com (Agenda)

cponentxarxes@gmail.com (Xarxes socials)

670 87 11 03 / 638 88 08 27

Concerts de Ponent  de   Xavi Coll i Jordi Bonilla  està subjecta a una llicència de   Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons