A KONTRA KORRENT:   “Amb la cançó volem explicar el que està passant al nostre país i esperançar a la gent cap a un futur millor.”

Lleida, 6 de setembre 2018. Havia quedat amb els A Kontra Korrent al bar Roma per poder-los-hi fer una entrevista i que m’expliquessin quines novetats es portaven entre mans. Abans d’arribar, em trobo amb l’Edu que m’espera davant del Rectorat. Entrem al Roma i fem valoració tant del seu estiu com del nostre fins que arriben el Ricard i el Roger i comencem l’entrevista.

 

En aquests moments ja porteu dos estius tocant per tota la província, com ha estat l’experiència i el creixement en tan poc temps?
RICARD SEGURA (Baix):
L’estiu passat va ser el més inesperat, ja que vam fer 16 concerts en un any. Aquest any que ens hem assentat més amb el nou directe i el canvi de guitarrista ja hem tingut la sensació de que no va ser una cosa passatgera i que la satisfacció segueix present.


I pel que fa al fet de sortir de la província, en concerts com el de Vallfogona, i veure que la resposta és tan bona, què us ha semblat?
ROGER BEÀ (Guitarra):
Donar-te a conèixer a altres llocs fora d’aquí està molt bé. Anar a tocar a la província de Tarragona i petar-ho i diu molt a favor nostre.
EDU MURGÓ (Veu): És clar, anar a tocar a un lloc que no és casa teva i trobar-te allò és molt gratificant tant personalment com per al grup. Jo considero que aquest estiu ha sigut molt progressiu, perquè mirant les fotos finals de concerts com el de Sarroca, el de Vallfogona, el d’Alcanó, el d’Aubesa... et satisfà molt veure que la gent gaudeix amb nosaltres. Per un grup que amb dos anys haguem pogut arribar a aquest nivell que tenim és molt gratificant.
RS: Al final tot és una barreja d’esforç, sort i que el què toquem ens agrada molt a nosaltres i també agrada molt a la gent. Hi ha grups en canvi, que s’ho curren moltíssim però al no tocar estils tan populars no arriben a tant públic.
EM: I molt treball, aquest any sí que han sigut moltes hores d’assaig, de preparar el directe, construir el repertori, l’adaptació del nou guitarra... però al final també n’acabes veient els fruits.


Ara estreneu el vostre primer single “La nostra sentència” , com va néixer i què voleu explicar amb el que serà el vostre primer tema propi?
EM:
Se’ns va oferir la oportunitat de fer un himne en suport als presos polítics, als exiliats i a la gent que ha estat patint la repressió dels darrers mesos i nosaltres ho aprofitem perquè a nivell personal i com a grup ens hem volgut posicionar. Feia temps que teníem ganes de fer alguna cosa i necessitàvem aquesta espurna que encengués ja la metxa. Simplement, amb la cançó el que volem és explicar el que està passant al nostre país i esperançar a la gent cap a un futur millor.
RS: Sobretot posicionar-nos d’una manera clara de que amb l’alliberament dels presos el que volem és arribar a la independència i no haver de repetir el discurs cada vegada que ens van maltractant més. És una aposta clara, no només per la llibertat dels presos, sinó també per la independència.
EM: Amb el títol, “La nostra sentència”, hem volgut jugar amb el fet de que venen els judicis i que nosaltres hem decidit que la nostra sentència sigui la independència, ja que és l’únic camí per resoldre tot el que estem vivint.


Amb les vostres versions, i ara també amb el single, heu volgut llençar un missatge reivindicatiu, ho veieu necessari? Com veieu els grups que se’n desmarquen?
RS:
Jo crec que aquí tenim molta música reivindicativa, i està molt bé, però no cal que grups que no són d’aquesta estètica hagin de fer lletres com la de “La nostra sentència”. Tot i així, trobo que el món de la cultura s’ha posicionat molt, seria mentida dir que ens hem de posicionar més.
EM: Des del punt de vista del món de l’art, directa o indirectament en vius i això et fa rebre una compensació econòmica. Posicionar-te també t’arrisca a perdre públic, a que se’t tanquin portes... però nosaltres considerem que ho hem de fer, que ho sentim i que volem anar cap aquí.


Relacionat amb la reivindicació, amb “La nostra sentència” heu col·laborat amb La Forja i Poble Lliure. Com ha nascut aquesta col·laboració entre el grup i les entitats?
RS:
Tinc un amic a la universitat que ens va proposar fer una cançó que pogués ser utilitzada com a cançó de campanya d’aquestes entitats i que pogués ser no només una cançó seva, sinó de tot l’independentisme. Arran d’això s’hi van sumar altres partits i organitzacions com l’Assemblea, que ens la promocionaran una mica també. Estàvem en un assaig quan em va arribar el missatge i els hi vaig dir “Voleu fer una cançó?” i tots hi van estar d’acord.


Per tant, va ser primer la proposta que la cançó entenc.
EM:
Exacte, va ser com una molla que s’estava resistint a baix i només ens va faltar que ens ho diguessin per fer-la saltar. Però clar, la idea ja hi era.
RB: Va ser el contacte del seu amic i el dir “Va, fem la cançó”, perquè nosaltres sabíem que volíem fer cançons pròpies, però no trobàvem el moment i això al final va ser l’excusa.
RS: Llavors la Mercè, l’Edu i jo vam anar a parlar amb el productor dos o tres dies després de que ens ho proposessin, perquè els terminis eren molt justos. Normalment quan contactes amb un productor li presentes el que vols gravar, però en el nostre cas encara no teníem res. (riures) Ells dos (Edu i Roger) van fer una idea base i a partir d’allí ho vam desenvolupar entre tots, li vam fer donar mil tombs i al final ha quedat una cançó amb la que estem molt sorpresos, però a la vegada molt contents.


Pel que fa a la sonoritat, què heu buscat amb el single?
RB:
Al nostre grup hi ha gent que ve d’estils molt diferents i hem intentat trobar un estil que ens definís a tots. Hi ha el guitarrista que és més metalero, al Ricard li agrada més el rotllo d’Obrint Pas, jo vinc més del punk...
RS: Hem aconseguit una cosa que jo no sabia si aconseguiríem al principi que és que tothom està content amb la cançó, amb l’estil...
EM: Recordo un assaig que vam fer com uns pols per tenir clar en quin estil s’emmarcaria la cançó i al final hem aconseguit que ho englobi tot.
RS: L’Edu i jo tenim molta referència d’Obrint Pas, Smoking Souls..., el Roger és més punkarra, tenim al bateria que és més reggae...


En aquest moment van arribar les braves. Ni els A Kontra Korrent ni jo ens ficarem a valorar-les perquè ara no toca. Seguim amb l’entrevista.


A Kontra Korrent formeu part de la nova fornada de grups que estan sortint a Ponent, creieu que s’aposta pels grups d’aquí?
RB:
El problema és que els grups d’aquí no som gaire famosos, jo almenys no en conec molt. Tot i així, per ser que Lleida és com un poble gran, els que han tingut èxit estan força bé.
RS: Potser fins ara tot el que hi havia a Lleida, no és que fos menys bo, sinó que no s’havia donat a conèixer perquè darrera no hi havia hagut grans productores que apostessin pels grups d’aquí. República Ska van fer molt bona feina i no van poder sortir gaire d’aquí. Ara hi ha tenim a Koers, la Terrasseta, Ego... que van obrint camí. Segurament, encara no estem al punt que ens mereixem, però poc a poc hi anirem arribant.


Per acabar, podríeu definir A Kontra Korrent amb una sola paraula?
RB:
Superació.
RS: Es que diria festa, però no, em quedo amb tralla.
EM: Esforç.

EL TEST DE CONCERTS DE PONENT

Sales o festivals?
RB, RS i EM: Festivals.


Mar o muntanya?
RB, RS i RM:
Muntanya.


Discs o plataformes digitals?
RB:
Disco.
RB:   Jo escolto amb plataformes digitals, però amb disc no em faria res. És més, faig anar l’Spotify sense pagar, sóc dels que em surt la propaganda del reggaeton. (riures)

EM: Sí, és a dir, el disc és més pel valor sentimental que li dones i les plataformes digitals per tenir-ho més a mà.


Pel·lícules o sèries?
RB:
Cap de les dos.
RS: Jo sóc molt de sèries, hi ha pel·lícules que m’agraden molt com l’Efecte Papallona, Shutter Island... aquestes coses m’agraden molt, però jo sobretot sèries: House of Cards, Breaking Bad, Joc de Trons... 

EM: Pelis.


La Raíz o Obrint Pas?

RB: Obrint Pas.
EM:   Obrint Pas.

RS: Obrint Pas, home. Mola molt La Raíz eh, però Obrint Pas.

Ser invisible o llegir la ment?

RB: Ser invisible.

RS i EM: Llegir la ment.


Haver de tocar a les set de la tarda o a les set del matí?

RB: Set del matí.

RS: Set de  la tarda.

EM: Set del matí.

RS: A les set del matí no hi queda ningú ja. (riures)

 

Viatjar al passat o al futur?

RB i RS: Al futur.

EM: Al passat.

 

No poder tocar mai més o no poder escoltar música mai més?

RB: No poder tocar, perquè si A Kontra Korrent no ha d’arribar més lluny, prefereixo no poder tocar.

RS: Jo diria no poder escoltar mai més música, perquè la puc tocar.

EM: No escoltar música, perquè si la pots crear ja la tindràs feta.

  • White Facebook Icon
  • White Instagram Icon

concertsponent@gmail.com (Agenda)

cponentxarxes@gmail.com (Xarxes socials)

670 87 11 03 / 638 88 08 27

Concerts de Ponent  de   Xavi Coll i Jordi Bonilla  està subjecta a una llicència de   Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons