CUMBAYÀ:   “El que busco amb aquest projecte és la sinceritat.”

Lleida, 2 de febrer 2019. Quedo amb el Marc a la plaça Ricard Vinyes, que ha baixat a Lleida aquest cap de setmana per veure la família i descansar. Aprofitem per trobar-nos i parlar de Cumbayà, el seu projecte més personal.

 

Vas començar gravant-te tocant amb la guitarra i fent covers, què en queda d’aquells inicis?

MARC GAIRÍ: Jo he estat fent covers a casa des de molt petit i és una cosa que a mi sempre m’ha agradat. Per aquest motiu vaig crear el grup Borraska on fèiem versions i cançons pròpies amb les quals potser no m’acabava de sentir del tot còmode, ja que allò que cantàvem no anava amb mi. Al final trobava més refugi en les versions que en cançons que, tot i que creava jo, no em sentia meves.


La primera cover que vaig fer amb aquest projecte va ser “Malgrat tot” d’Atupa i a partir d’aquesta en van anar venint més. Llavors vaig penjar un tema propi i amb la resposta que vaig rebre de la gent vaig saber que havia de treure tot el que portava dins, ja que era el que realment em feia feliç.


El que queda de tot allò és la persona, segueixo sent el mateix però deslliurat de tot el que no sentia i començant a explicar coses més personals.

 

Ara has volgut apostar pels temes propis, quins han estat els motius que t’han portat a agafar aquest rumb?

MG: Doncs he estat en alguns grups de versions, però al final no m’ho sentia tant a dins meu i necessitava fer alguna cosa que m’afectés a mi personalment i, si això pot ajudar a algú altre, em sento molt feliç. Això ha estat el que m’ha fet tirar per aquest camí, la idea de mostrar allò que jo sento.

Els dos primers temes que has llençat, “Vívela” i “Como Agradecer”, transmet molt bon rotllo. La intenció és que aquest bon rotllo inundi tot el projecte?
MG:
D’entrada no. També hi haurà cançons tristes que m’agraden molt i que crec que poden ser molt ben rebudes.
 

Quan he d’explicar el que em passa, si no estic en un bon moment i tinc un mal dia, ho explico. Potser l’endemà estaré millor, però avui em trobo així i t’ho mostro. El que busco amb aquest projecte és la sinceritat, dir que pots estar trist i viure-ho amb la mateixa intensitat i gaudint-ho igual o més.

 

Aviat llençaràs “Suerte la mía”, un nou tema que comptarà amb un videoclip col•laboratiu. Poc a poc vas sentint que la gent es fa seu aquest projecte?
MG:
Sí, això és molt bonic. “Suerte la mía” és una cançó que principalment vaig fer a una persona que, tot i que ja no està amb mi, em va ajudar molt en el seu moment. Per molts serà una simple cançó, per mi és una petita mostra d’agraïment a totes aquelles persones que directa o indirectament formen part de la meva felicitat i que com aquella persona a la qual vaig escriure la cançó m’han ajudat a seguir endavant i ser qui sóc ara mateix. 

Per ara només has tret singles però tens intenció de llençar alguna cosa més gran com un EP o un disc? 
MG:
Ara mateix estem muntant la banda. Estem preparant noves cançons i un bon directe. Tenim en ment moltes coses en respecte a treure algun àlbum, però encara estem polint les idees i de moment anirem fent camí, a poc a poc però sense parar.

Ja que comentes que    esteu començant a preparar el directe amb un grup, com presentareu les vostres cançons en directe?
MG:
Més que un grup m’agradaria parlar de família, on formen part tant els músics que l’estem construint com gent amb la qual he estat treballant amb els últims singles, el Neptú i l’Arnau Moreno.


Ara les vull començar a compartir amb la banda, trobar el nostre estil i assajar força perquè tinguin el so Cumbayà. A partir d’aquí, quan tinguem tot el repertori, començar a tocar allà on ens convidin.

Lleida ha estat molts anys estancada musicalment i ara sembla que comença a despertar-se i sorgeixen moltíssims projectes. Que creus que  fa falta per a què acabi de consolidar-se l’escena?
MG:
És el que dius, ara comencem a despegar i el que cal és projectes com el vostre, que expliquin que Lleida no està morta i que es fan coses i, sobretot, que tot això es pugui mostrar arreu de Catalunya. Per sort, la gent cada vegada estan més receptius a tots els concerts que es fan per aquí i això és molt bo.


El que ens fa falta és temps perquè els grups es consolidin i puguin anar més enllà.

 

Per acabar, podries definir el projecte de Cumbayà amb una sola paraula?
MG:
Sinceritat.
 

EL TEST DE CONCERTS DE PONENT

Sales o festivals?
MG: Festivals.


Mar o muntanya?
MG:   
Muntanya.


Discs o plataformes digitals?
MG:   
Jo sempre he somiat en treure un disc físic, però ara per ara plataformes digitals són el que mouen aquesta indústria.


Pel·lícules o sèries?
MG:
Sèries en miro moltes però quasi mai les acabo, per tant pel·lícules.


Fer una col·laboració amb Rosalía o amb Boikot?

MG: Amb la Rosalía. (riures) Però de veritat.

Ser invisible o llegir la ment?

MG: Poder llegir la ment.


Haver d'actuar sempre en solitari o amb una big band?MG: Amb una big band “a lo grande”.

 

Viatjar al passat o al futur?

MG: Al futur. Com dic a “Suerte la mía”, el passat ja l’he trepitjat.

 

No poder tocar mai més o no poder escoltar música mai més?

MG: No poder escoltar música mai més. Creo les meves pròpies històries i si ho toco, la gent ja s’ho farà seu. I per tant podríem dir que ja escoltaria cançons que no són només meves.

  • White Facebook Icon
  • White Instagram Icon

concertsponent@gmail.com (Agenda)

cponentxarxes@gmail.com (Xarxes socials)

670 87 11 03 / 638 88 08 27

Concerts de Ponent  de   Xavi Coll i Jordi Bonilla  està subjecta a una llicència de   Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons