L'ENTREVISTA CONFINADA Vol. 3     amb Pau Carbonell, Carla Font i Manu Brufau

Arribem a la tercera entrega d’aquesta readaptació de la secció d’entrevistes, conversant amb músics i professionals del sector per conèixer com els està afectant la crisi derivada de la pandèmia de coronavirus. Aquesta vegada comptem amb l’opinió de Pau Carbonell (trombonista de La Terrasseta i Pinut), Carla Font i Manu Brufau (vocalista de Fa1na).

Com t’ha afectat el confinament com a músic? Quants concerts has hagut de suspendre o ajornar tu o la teva banda fins ara?

PAU CARBONELL:  En primer lloc penso que encara és d'hora per a fer balanços, però d'entrada ja portem algunes dates caigudes. Jo personalment quan més concerts faig és d'abril a octubre, o per dir-ho d'una manera més gràfica; de Sant Jordi a Tots Sants (tant inici com final de temporada no tenen res a veure amb un juliol o un agost, evidentment). Sí que és veritat que en la meva condició de freelance sempre hi ha alguna cosa, però la resta de mesos, que no sigui campanya de Nadal són mesos de menjar-se els mocs.
Tinc la sort de formar part d'un preciós equip docent al Conservatori de Cervera i això fa que ''de moment'' tingui feina de manera ininterrompuda, així que en el meu cas, si no fos per la docència, hauria anat de cap a la misèria, perquè de moment a les altes esferes ningú ha sortit a defensar la cultura amb ajudes.

CARLA FONT: Com artista novell i en formació; ja que encara estic cursant segon de carrera d'Arts Escèniques; he de dir que en la cancel·lació de concerts no ha estat un problema que m'hagi afectat directament, ja que no en tenia de prevists. Sí que és cert que en treure el meu primer single aquest mes i encetar la meva carrera musical; era ara quan decidia prendre la iniciativa de buscar "bolos" i llocs on poder compartir la meva música individualment, fet que òbviament, no ha estat possible i que s'haurà d'ajornar fins que la situació ho permeti.

MANU BRUFAU: Doncs moltíssim. Amb Fa1na ens va agafar finalitzant un projecte i que ha sigut impossible acabar. Ara l'haurem de treure tard i amb el temps súper just. De moment s'estan suspenent totes les actuacions i les que no hem arribat a tancar, una de les quals a les festes de Gràcia. A nivell personal m'ha ajudat a ubicar-me i aprendre moltíssimes coses noves que abans per falta de temps no podia.

Quina previsió de futur fas com a músic? Quant temps creus que es veurà afectat el sector musical fins que es pugui recuperar la normalitat?

PC: Just ahir parlava amb un company clown del tema. Clar, tot això es veurà menys o més afectat depenent dels espectacles o performances que portis; ell em comentava que de tres espectacles que porta en podrà fer només un, perquè és un solo seu. Llavors l'equació està fàcilment aïllada, petits formats per a públic reduït seran la tendència aquesta temporada en detriment dels projectes amb nombroses persones dins una banda amb capacitat per reclamar un públic més nombrós.
La veritat, és un merder de cal cagar-s'hi, perquè això ens obliga a reinventar-nos un cop més un sector precaritzat i molt sovint amb poques eines, en el que aquest any per la recessió econòmica que patirem no hi haurà contractació ni públic. I el que està clar és que de penjar covers a l'Instagram no és viu ni es menja.

CF: Considero que la paraula normalitat té un pes enorme que a dies d'avui ens és impossible concebre. Crec que és un moment per introspeccionar-nos tots i retrobar-nos fent art amb tot allò que pensàvem que mai ho seria. La meva previsió com artista és treballar la cultura al màxim en tots els camps, sent conscient que aquesta; és en gran part una resposta de la societat a tot allò que ens passa. Per tant ara més que mai; sent totalment conscients de la gravetat i la precarietat de la situació, jo convidaria a tothom a qüestionar-se perquè hem arribat a aquest punt i esprémer al màxim tot el que aquesta situació ens pot aportar. Al final, ancorar-se en el negatiu només ens impossibilitarà tirar endavant.

MB: Doncs ara per ara el panorama és totalment incert, no es veu gens clar quin camí seguirà el sector cultural. Tot apunta que fins al 2021 no recuperarem la normalitat.

Quines alternatives penses que té la música i la cultura per fer front a aquesta crisi?

PC: L'alternativa fàcil i eficient és anar a reposar prestatgeries al supermercat i passar aquest any com es pugui, o fer feines situades en l'economia submergida amb tot el que comporta. He vist moltes companyes que aquests dies s'ofereixen per a fer classes d'instrument, de teoria i d'un munt de temes molt interessants online, amb unes presentacions de domini audiovisual espectaculars. L'únic problema és que prevec que com tothom s'apunti a això es convertirà automàticament en un mercat saturadíssim d'un munt de professionals oferint contingut a canvi de diners, i poca demanda per part dels usuaris.
Què ens queda? Posar-nos al carrer a tocar i a actuar com els de les Rambles? Com a mínim ells estan regulats. En resum, és una resposta aplicable a qualsevol temps que s'estigui vivint: has de conciliar un altre treball amb el teu desenvolupament professional com a artista, ja que en cultura, o formes part d'un equip docent, o d'actuacions no pots viure, ja sigui per una poca aposta social per la cultura o perquè des de sempre el mercat està saturadíssim. (I per ''colmo'' amb màfies artístiques que de tant en tant decideixen qui ''convé'' que se'n senti a parlar i invisibilitzi molts projectes).

CF: Com crec que ha quedat més que demostrat, la cultura és l'encarregada de teixir relacions i emocions entre la gent que la consumeix i és així com ha funcionat al llarg de la història. Crec que ha estat bonic que aquests dies haguí estat evident que l'art; el fet més humà i arrelat a nosaltres és el més necessari en situacions de crisis. Així doncs, com a resposta artística, considero  que és el moment ideal per reivindicar i demostrar al món com de valor té la nostra feina i com aquesta pot canviar-nos el dia, la setmana o fins i tot el més.

MB: Com hem vist al llarg del confinament, les xarxes socials han jugat un paper fonamental. Els artistes ens adaptarem a elles, aprendrem a fer actuacions en "streaming" de qualitat i muntatges de vídeo cada cop més originals. Estic convençut que trobarem alternatives per reinventar-nos i fer arribar la cultura a totes les persones.

Què creus que haurà canviat a nivell cultural quan tot això hagi passat?

PC: Doncs que s'extingiran molts projectes i artistes, tots ells amb alguna cosa a aportar al món, i això em posa molt trist. Espero que s'acordi una regulació o ajudes, ja no tant en concepte de rebre diners sinó d'estalvi d'impostos, per exemple per pèrdua de feina a causa de la pandèmia o de situació justificada de vulnerabilitat artística en general.

CF: M'encantaria pensar que quan puguem refer la nostra rutina valorem per igual als artistes de quilòmetre zero que han estat constantment als balcons oferint bones estones i emocions, que des del poblat es generi un increment de compres de discs i entrades a concerts com a resposta als milers de vídeos/lives/continguts que els artistes han anat creant per totes les plataformes, que l'escola prengui consciència de la importància de les assignatures que realment han cuidat l'estat emocional dels infants (la música, la dansa) i que aquests mesos de mirar cap endins la gent conreï empatia, valors, il·lusions que ajudin a tirar endavant el sector de la cultura.

MB: Evidentment el cop és i serà molt fort pel sector cultural. El punt més important és quan i en quines condicions podrem tornar als escenaris. Cal veure quin és el nivell de compromís d'Estat amb la cultura i també quines seran les necessitats de la societat. Una vegada tinguem aquestes respostes farem com sempre hem fet, adaptar-nos i seguir endavant.

  • White Facebook Icon
  • White Instagram Icon

concertsponent@gmail.com (Agenda)

cponentxarxes@gmail.com (Xarxes socials)

670 87 11 03 / 638 88 08 27

Concerts de Ponent  de   Xavi Coll i Jordi Bonilla  està subjecta a una llicència de   Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons