L'ENTREVISTA CONFINADA Vol. 4     amb Juh Japleroots, Oskar Rosell i Laia Capdevila

Tanquem aquest petit projecte d’entrevistes confinades i ho fem amb Juh Japleroots / Judith Estadella (vocalista de Walkin’Roots, Cozmic Jet i 7DRock), Oskar Rosell (baixista de The Pink Goats) i Laia Capdevila (vocalista i guitarrista de KSonronda). Us apropem la seva visió del sector cultural en plena crisi per la COVID-19 i les seves previsions de futur, si és que en poden fer alguna.

Com t’ha afectat el confinament com a músic? Quants concerts has hagut de suspendre o ajornar tu o la teva banda fins ara?

JUH JAPLEROOTS:   Suposo que a tothom li ha suposat un daltabaix en tots els sentits el fet d'estar confinat/da, però està clar que a certs sectors ens està passant més factura que a uns altres. Si bé és comprensible que s'anul·lin els concerts per suposar un risc per a la salut, els professionals de la música ens trobem (com de costum) bastant desemparats davant la situació. Són moltes les actuacions que han caigut des del 13 de març fins a dia d'avui (i fins i tot també hem reagendat actuacions de juny) i, tot i que ja estem en un punt en el qual ni tan sols se'ns està dient que s'anul·len les properes actuacions (suposo que perquè ja se sobreentén), no em sento gaire optimista de cara a tots els concerts programats al maig; i dels de juny, juliol i agost ja en parlarem, tot i que segons es preveu no reestablirem l'activitat tan fàcilment... La veritat és que pinta malament.

OSKAR ROSELL: El confinament com a músic m'ha afectat de dues maneres diferents; per una banda, he trobat el temps que a vegades ens falta a tots els músics per a practicar, aprendre i innovar-nos, i això sempre és positiu per a un mateix. Per l'altra banda, el confinament també implica no poder tocar, ni assajar en condicions amb el meu grup The Pink Goats, a més de la cancel·lació immediata o el suspens de tot el calendari i previsió de l'estiu. I això ja no és tant positiu, ni personalment, ni laboralment, ni per a la cultura.

LAIA CAPDEVILA: Ha vingut tot tant de cop que m'ha deixat una sensació estranya. Portàvem un ritme marcat entre assajos i bolos, preparant la nova gira amb moltíssimes ganes, que al tallar-se tot de cop sembla que el meu cos no ho acabava d'entendre. A més, la música que fem amb els Ksonronda té una espècie de vitamina que t'anima i saps que sempre hi cauen rialles i bon rotllo, i quan no ho pots tenir, es nota. Hem hagut de cancel·lar algun concert que teníem ara al maig que ens feia molta il·lusió, però la majoria de concerts els tenim, per ara, al llarg de l'estiu i de moment encara estan en peu. Esperem que puguem tornar a gaudir de la música en directe aviat, adaptant-nos a les mesures que es requereixin en cada moment.

Quina previsió de futur fas com a músic? Quant temps creus que es veurà afectat el sector musical fins que es pugui recuperar la normalitat?

JJ: Bé, tal com et comentava és molt fàcil pensar que serem els últims en recuperar la normalitat, ja que un concert és una massificació i fins que no tinguem una taxa d'infectats ben baixa no crec que ningú aposti per aquests actes i, sincerament, crec que ni els organitzadors ni el públic voldran posar-se en risc. La previsió de futur que faig (com tots, crec) és bàsicament viure dia a dia i pensar de setmana en setmana, ja que si m'enfoco en una visió a llarg plaç m'ofusca la gran incertesa que ens envolta a totes en referència a la situació actual, que és delicada.

OR: Personalment la meva previsió és un futur pròxim diferent de com l'hem viscut els últims anys, penso que serà en un format molt més reduït on no tothom hi tindrà cabuda. Fins ara compartíem la música en directe i les Festes Majors amb la nostra gent més pròxima, d'ara endavant crec que es viurà la música d'una manera més individual i tranquil·la, fins en un format més acústic per tal d'adaptar-ho a l'ambient. La realitat però és bastant incerta, a veure com evoluciona durant els mesos vinents.

LC: Està clar que tota aquesta situació ha afectat de ple al món de la cultura (com molts altres sectors), i personalment penso que passarà molt de temps fins que tot torni a ser com abans. És una situació molt delicada en què no ens hem trobat mai abans, però hem de tenir paciència i esperança i tirar endavant. Afortunadament, vivim en una època on la tecnologia ens permet crear coses extraordinàries, i ajudarà molt (que ja ho està fent) a mantenir viva la cultura, tan important a la vida de tothom per distreure, aprendre i gaudir. 
També vull ressaltar, com a música, el fet que en situacions com aquesta, molts es puguin adonar de la importància que té la música al nostre dia a dia: tocant i cantant als balcons, a casa amb algun instrument o amb el que tinguin per fer una mica de soroll, ballant a casa o fent exercici, relaxant-nos en moments de tensió..., i que per això cal considerar-la i valorar-la molt més, perquè... t'imagines viure en un món sense ella? Que trist seria tot, no?

Quines alternatives penses que té la música i la cultura per fer front a aquesta crisi?

JJ: Les alternatives de la música són poques i, com sempre, estan en mans dels propis músics. Clar que podem fer concerts online i directes a les xarxes socials, però sincerament penso que això només és per pal·liar les ganes que tenim totes de fer música (que és la nostra passió), però no ens aporta ni de lluny la part de compensació econòmica que normalment percebem per fer música (que és també la nostra professió). És cert que hi ha propostes per part d'associacions o institucions que sí que brinden l'oportunitat de treballar fent música des del confinament, però està clar que la demanda ha baixat molt i el mercat està bastant parat. Ara és el moment de treballar en millorar com a artistes perquè el dia que puguem tornar a xafar els escenaris puguem oferir una qualitat encara millor a la que oferíem abans!

OR: Penso que totes les alternatives que pot tenir la música i la cultura són en formats que no són tan òptims i ideals com els que hem viscut fins ara, però a la vegada la imaginació del col·lectiu cultural no té límits. Haurem d'adaptar-nos de noves maneres, ja sigui amb espectacles i música de carrer que la gent pugui gaudir des de casa, minimitzant l'aforament de les sales i events al màxim, o canviar completament la manera de viure la cultura i la música.

LC: A part que, de mica en mica, quan tot vagi millorant, anar introduint de nou l'accés a la cultura però adoptant unes mesures preventives estrictes, penso que la tecnologia és la clau per fer arribar a tothom aquest trosset de cel com és la música. Vivim tots connectats, ja sigui a través dels mitjans audiovisuals, de les xarxes socials... i això ens obra moltes  finestres. Penso que és important assegurar-nos que això pugui arribar a tothom i tots i totes en puguem gaudir.

Què creus que haurà canviat a nivell cultural quan tot això hagi passat?

JJ: És complicat pensar en canvis en positiu, ja que la crisi sanitària que vivim portarà una crisi econòmica i social. Potser podria ser optimista i dir que la gent s'ha adonat de lo summament important que és la cultura, ja que tothom ha sobreportat el confinament amb música, llibres, cinema, dansa, art... Però malauradament el desemparament legal i les poques garanties de drets laborals que tenim el gremi de músics no recau en mans del poble, sinó dels dirigents polítics. Els canvis palpables per a totes nosaltres, per més que em dolgui ser pessimista, seran més aviat cap a una baixada en els pressupostos i els catxets, i en la poca oferta de treball que hi haurà a causa de negocis clausurats, economies enfonsades, etc. El que està clar és que haurem de lluitar molt totes per poder seguir treballant i vivint d'allò que ens fa feliços i ens aporta tantíssim a la nostra vida: la música.

OR: El futur és molt incert en aquest sentit. El que sí que crec és que hauran canviat molt les ganes de viure la cultura, la gent ho valorarà molt més, i crec que es tirarà al carrer a viure-la (a veure com ho podem fer). A la vegada espero que també es revalori al nivell que es mereix, ja que crec que en aquesta quarantena tothom s'ha adonat que consumeix molta cultura i que és una de les coses que ens fa gaudir. També crec que el col·lectiu underground, les raves i les festes "il·legals" tindran un paper més important del que tenien fins ara.

LC: El sector de la cultura, malauradament, penso que quedarà molt tocada si des de dalt no es fa alguna cosa. Els professionals músics, artistes, actors... ja tenen ganes de fer coses i produir (segur que més que mai), però per la gent i el públic penso que serà difícil poder tornar a tenir la confiança de sortir de casa sense por i fer vida normal. Però tinc l'esperança que quan tot realment passi i ja puguem tornar a viure tranquils de perills, la gent tindrà més ganes que mai de sortir i divertir-se amb els seus, i allà estarà i estarem els que fem cultura, alegrant, distraient i fent gaudir a tothom.

  • White Facebook Icon
  • White Instagram Icon

concertsponent@gmail.com (Agenda)

cponentxarxes@gmail.com (Xarxes socials)

670 87 11 03 / 638 88 08 27

Concerts de Ponent  de   Xavi Coll i Jordi Bonilla  està subjecta a una llicència de   Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons