FA1NA:   “El nostre missatge és fer música i fer-ho passar bé a tothom.”

El Poal, 11 de maig 2019. Els Fa1na em van convidar a casa d’un dels seus membres, lloc on alhora es troben per assajar i gestionar el grup. Fa dues setmanes que han tret el seu primer treball i estan carregant les piles pel nou directe que ben aviat estrenaran.

 

Acabeu de llençar el vostre primer disc “Dissabte”, com ha estat la rebuda entre el públic?

DAVID GARROFÉ (Percussió): Bastant bé, almenys per aquí la zona a la gent que coneixem els hi està molant bastant, es saben les lletres de les cançons...

SERGI PRATS (Baix): La veritat és que no hem tingut pràcticament cap crítica dolenta, tot el que hem rebut ha sigut bo, ja sigui familiars, amics... però també és cert que des de que hem tret el cd, en dues setmanes ens han augmentat els seguidors a les xarxes i suposo que això deu voler dir alguna cosa. A Spotify tenim unes 10.000 reproduccions en dues setmanes, per exemple.

ÀNGEL FLOREZ (Guitarra): El que mola també és que les cançons noves han agradat, no només les velles que ja les coneixien, sinó també les noves.

 

De què us han servit els dos estius que heu estat tocant pel territori a l’hora de preparar el disc?

MANU BRUFAU (Veu): Intuïtivament amb el teu propi rodatge veus altres directes, coses que t’agraden i ho vas afegint i això és nota al cd.

SP: A l’haver-les tocat, han canviat les cançons, amb alguns detalls, després de provar-les en directe i veure que funcionava i que no.

DG: Jo penso que l’evolució d’aquests dos anys ha sigut més una evolució nostra com a experiència pròpia musical. Vam començar d’una manera i hem ara som més madurs.

AF: També s’ha de dir que Fa1na lo bo que té és que tenim opinions bastant diferents, però sempre acabem anant a una, que és la rumba, el que ens agrada. Quan vam fer el disc també ens van orientar una mica de com sonar per a un disc, perquè als directes algun cop anàvem molt ràpids i ara estem una mica més tranquils en aquest sentit. Hem millorat amb el tempo, amb estat més calmats.

MB: El punt d’inflexió ha sigut més després del cd que abans.

DG: Com que sabíem com havíem de sonar, llavors ja et dediques de ple a treballar-ho.

 

Les lletres de “Dissabte” es mouen entre la festa i la reivindicació, quin és el missatge que Fa1na vol portar al món?

SP: De reivindicació crec que n’hi ha una principalment, el que nosaltres volem transmetre és que la gent gaudeixi i que no es parin a pensar en lletres molt treballades; que vinguin, s’ho escoltin, sapiguin que es tracta de passar-s’ho bé, de divertir-se, de deixar els problemes a fora i centrar-se només en el que et pugui transmetre la música.

AF: Més que en un àmbit purament polític, com molts grups ara estan fent amb una identitat política molt marcada, nosaltres quatre som bastant diferents i, probablement en política tenim opinions diferents.

SP: No volem centrar-nos en fer música reivindicativa, en podem fer, ens agrada, però no volem que aquest sigui el nostre missatge.

AF: El nostre missatge és fer música i fer-ho passar bé a tothom.

 

Al disc hi ha temes com “Sense sentit”que s’allunyen de la rumba i remeten a altres sonoritats. És una manera d’obrir la porta a altres estils més enllà de la rumba per a futurs treballs?

MB: De fet, no tenim cap porta tancada, anem fent sobre la marxa.

DG: El que fem és mestissatge, una fusió de varis estils que al final sempre acaben confluint en la rumba. Sí que “Sense sentit” o “El porc dels diamants”, per exemple, tenen un rotllo diferent, però sempre intentem que hi hagi pinzellades de rumba.

MB: El que passa és que tampoc ho treballem per anar a buscar nous estils, simplement ens ve, no ens parem a pensar quin so volem. Jo crec que això també forma part de l’aprenentatge una mica, de descobrir nous grups, noves sonoritats...

 SP: Nosaltres, partint de la guitarra espanyola que és la nostra base, intentem fer diferents estils, però a la nostra manera. Potser algú que escolti el reggae o l’ska que fem et dirà que no en tenim ni idea, però ho intentem portar tot al nostre estil que parteix de la guitarra espanyola.

 

Pel que fa al vostre so que, com comenteu, parteix de la guitarra espanyola, no us plantegeu a l’hora de preparar el disc d’incloure algun membre o nous instruments?

SP: Amb el disc ja hem fet un primer pas que ha estat incloure la melòdica i el kazoo, que són instruments que fins ara no havíem posat.

AF: Fins i tot el bombo, que el David fins ara no el portava i ara l’hem posat per a què doni una mica més de força. Això és una de les coses que algun cop ens han dit i també hem pensat, que potser ens falta potència per la música que fem i que incloent-hi en altres instruments trobaríem la resposta.

 

Ara comenceu a treballar en el directe d’aquest estiu, com encareu els concerts de presentació de “Dissabte”? Hi seguirem trobant alguna versió o us limitareu a tocar les cançons del disc?

MB: Tant de bo poguéssim prescindir de les versions, però tenim només 40 minuts de disc llavors cal complementar-ho. La qüestió és que no seran en el mateix format que l’any passat, l’any passat fèiem versions senceres i aquest any no serà així.

SP: De moment estem treballant ja amb el directe, estem contents perquè també sortirem de Lleida cap a altres llocs com Altafulla, que ja hi vam anar i aquest any repetim i això és important també perquè diu bastant de nosaltres. Abans ho comentàvem que tenim moltíssimes ganes ja de pujar a l’escenari i de tocar i veure la gent.

AF: La primera actuació on estrenarem el disc en directe serà l’1 de juny a l’Aplec del Caragol.

 

A banda de treure “Dissabte”, heu creat la nova versió del himne del Club de Futbol Mollerussa per al seu centenari. Com rebeu la proposta i com el treballeu per fer-vos-el vostre?

AF: Jo crec que quan ens ho van dir ens va suposar tot un repte, perquè és el primer cop que es feia i teníem por per veure com sonaria.

SP: Va ser una mica de liada perquè teníem tota la feina que suposa treure un disc i se’ns hi va sumar l’himne. Però sobretot ens enorgulleix que ens hagin demanat fer la versió de l’himne pel centenari del club.

AF: S’ha de dir que amb Fa1na ens ho gestionem tot nosaltres, ja que no tenim mànager ni discogràfica que ens mogui i amb l’himne era més feina a sobre, però ho vam agafar amb il·lusió.

 

Com veieu l’escena musical lleidatana des de dins del sector i les possibilitats que té de sortir més enllà de Ponent?

MB: Jo crec que sortir cap a fora no és bastant complicat. Nosaltres hem sortit cap a altres llocs, però no han sigut molts concerts, la veritat.

AF: Va també amb relació dels contactes que un té, si no neixes amb mànager has de picar pedra i tenir sort.

SP: El que sí que és cert és que ara mateix hi ha un auge de grups aquí a Ponent que és al·lucinant. Grups que estan funcionant com la Terrasseta, que ja porten temps, Koers, Ego...  sobretot que fan estils molt diferents. Al Pla d’Urgell també tenim Bredda, tenim La Reixa... Fa 5 anys n’hi havia pocs i ara amb poc temps ha crescut moltíssim l’escena.

AF: Es nota que Lleida està començant a treure pit i que ens podem arribar a posar a l’alçada d’altres llocs pel que fa a la música.

 

I per a què aquesta escena estigui reconeguda fora d’aquí, què creieu que fa falta?

AF: Que hi hagin molts grups, que la gent agafi els seus instruments i que muntin grups.

SP: També és veritat que la infraestructura que hi ha a la zona de Barcelona és més potent que aquí a Lleida.

MB: La demanda de grups també és major, aquí a l’estiu tens moltes festes majors però durant l’hivern estàs quasi “a dos veles”.

 

Per acabar, podríeu definir Fa1na amb una sola paraula?

DG: Fa1na.

AF: És la fàcil, però és bona.

SP: Sinergia.

MB: Oxímoron. (riures)

DG: Voleu una paraula bona per definir Fa1na? Dissabte.

SP: Totalment.

DG: Pel disc vam triar aquest nom perquè és el que uneix a Fa1na.

AF: Companyia.

DG: Tanta estona pensant per dir companyia?

MB: Jo diria parida, perquè només fem que dir parides. O xirinoia.

DG: Sí, xirionia, gresca... Dissabte.

EL TEST DE CONCERTS DE PONENT

Aquesta part ha estat difícil d’endreçar, les respostes s’anaven barrejant unes amb les altres i algunes respostes són d’allò més estranyes, però també val a dir que aquesta és l’essència de Fa1na.

Festes majors o festivals?

MB: Jo em quedo amb festivals, m’agradaria provar-ho.
AF: Jo també festival.


Mar o muntanya?

TOTS: Muntanya.
AF: La primera cosa amb la que ens posem d’acord!

 

Tot i així, la majoria de cançons parlen més d’anar a la platja que a la muntanya.

SP: Clar, com que preferim anar a la muntanya ens diem a nosaltres mateixos que també hem d’anar a la platja.
DG: N’hem de fer una que parli de la muntanya.

Discs o plataformes digitals?

AF: A mi m’ho has d’acabar d’explicar això.
MB: Si prefereixes posar un disco a una disquetera o escoltar-lo a Spotify o a YouTube.
DG: L’Àngel amb casset. (riures)
AF: Doncs sí, amb casset i al YouTube.
DG i MB: Plataformes digitals.
SP: A mi m’agradaria molt el cd, però ho escolto amb plataformes.


Pel·lícules o sèries?

DG: Sèries.
SP i AF: Pel·lícules.
MB: Jo diré pel·lícules, tot i que “Juego de Tronos” està molt bé.


Fer una col·laboració amb Taburete o C. Tangana?

AF: Jo només sé qui és el C. Tangana, Taburete no sé que és.
SP: És el fill del Bárcenas.
AF: Em quedo amb el C. Tangana, que és l’únic cantant de trap que és filòsof.
MB: Jo amb Taburete m’hi nego.
SP: Jo amb cap dels dos.
AF: N’has de triar un, la pregunta diu que si tens una pistola al cap amb quin et quedes.
MB: Que em matin, fàcil. (riures)
DG: Jo me’n aniria amb Taburete, que els patrocina Red Bull.
MB: Home, per fer una pessigadeta al PP potser m’ho pensaria... (riures) Venga va, em quedo amb Taburete al final.

Escriure cançons per algú altre i fer-te ric o escriure cançons per tu mateix i no poder viure d’això?

AF, MB i SP: Fer cançons per mi mateix, sense poder-hi viure.
DG: Pues jo em quedo amb l’altra. S’ha de viure la vida.
MB: Jo dic la segona, però faré una cançó per forrar-me i després faré lo meu.


Haver d’actuar sempre al teu poble o no poder-hi actuar mai?
SP i DG: No poder tocar-hi mai.
AF: Jo prefereixo tocar sempre a Mollerussa.
SP: Me dius a Nova York, que tens mil llocs, però Mollerussa és petit.
AF: Home, tens el One, el Fellini, el Bunker...
MB: La Festa Major, també te’n pots anar a la Serra... Bueno, jo no he respòs però em quedo amb no poder tocar mai a Mollerussa.
SP: L’Àngel crec que és l’únic que tocaria ell sol a Mollerussa.
AF: Doncs sí, jo prefereixo tocar sempre a Mollerussa abans que no poder tocar a cap lloc.
MB: Busquem un guitarrista. (riures)
SP: Àngel, la pregunta és tocar a tot arreu menys a Mollerussa o tocar només a Mollerussa. No ho has entès bé.
AF: Ah, així tocar a tot arreu, home.

 

Viatjar al passat o al futur?

DG: Al futur.
MB, SP i AF: Al passat.
DG: Però per què hi voleu anar al passat? El passat ja està fet, si canvieu el passat, canvia el futur i potser no estaríem amb Fa1na ara. Si tornéssim al passat ara no estaríem fent aquesta entrevista.
MB: Potser estaríem a Miami fent reggaeton. (riures)
 

No poder tocar mai més o no poder escoltar música mai més?

SP i AF: No poder escoltar música mai més.
MB: Jo també, la música me la faré jo.
DG: Però hi haurà coses que no podràs escoltar mai.
MB: Qui sap, si puc viatjar al passat i fer la meva música, me’n vaig als quatre anys i n’aprenc. (riures)

  • White Facebook Icon
  • White Instagram Icon

concertsponent@gmail.com (Agenda)

cponentxarxes@gmail.com (Xarxes socials)

670 87 11 03 / 638 88 08 27

Concerts de Ponent  de   Xavi Coll i Jordi Bonilla  està subjecta a una llicència de   Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons