LASTA SANCO:   “La interculturalitat és una bandera nostra.”

Sant Antolí, 5 d’agost 2019. La banda cerverina Lasta Sanco van ser un altre dels grups que més vàreu demanar per aquesta secció. Per aquest motiu, em vaig trobar amb ells fa uns dies al seu local d’assaig, enmig de la Segarra, per tenir una conversa sobre la banda i sobre el seu primer treball “Perdita Kompaso”.

Lasta Sanco comença a caminar a finals de 2017, quin ha estat el camí seguit fins arribar a la publicació del vostre primer EP?
DÍDAC PRAT (Baix i sintetitzadors): 
Va començar com un experiment, abans érem set i ara som quatre, però la idea que teníem clara era fer un projecte musical en plena dedicació. No sabíem on arribaríem ni que faríem i encara tampoc ho sabem ara, però el que sí que teníem clar és que érem diferents persones que veníem de diferents projectes de Cervera i amb la motivació de que, per situacions de la vida de cadascú, ens ho podem permetre. Vam anar provant, experimentant amb l’estil, teníem clar que volíem posar alguna cosa d’electrònica, no sabíem ben bé com... i al final dels set membres, tres es van quedar al camí quan vam acabar de definir el projecte i al maig de l’any passat ja vam consolidar el grup com a tal. Llavors vam voler donar el pas i treballar en el producte i qui ens va obrir la llum va ser el Xavi Vallverdú de Coppula i ex-teclista de Bongo Botrako , que té una discogràfica i també fa de productor. El coneixíem, vam anar a parlar amb ell i ens va oferir l’oportunitat de gravar i treure l’EP amb ell. Realment, gràcies a ell vam acabar de trobar el camí, vam anar a gravar al Wood Wave Estudio de Reus i ens va ajudar a obrir-nos cap a mitjans com Enderrock i altres llocs per poder treballar de forma professional.
DARÍO DÍAZ (Guitarra): Per nosaltres va ser molt important trobar-lo, és algú que ha estat dins la indústria i ens podia guiar sobre com fer les coses, perquè nosaltres pixàvem fora de test tota l’estona. (riures)
GERARD ROYES (Bateria): Després de dos anys que portes donant tombs a les cançons, al final feia falta algú extern al grup que et digués com fer les coses. Nosaltres li vam donar tota la potestat a ell, vam confiar-hi i tots vam estar-hi d’acord. 

 

Què expliquen les cinc cançons de “Perdita Kompaso” més enllà del clar missatge vitalista i enèrgic que podem percebre en una primera escolta?

GR: Al final les cançons són cançons de lluita d’un mateix, d’esperança, de tòpics de tothom com maltractaments, agressions... però sense detallar-ho molt, sinó que a trets molt generals. 
DD: Jo ho veig molt com a situacions del dia a dia que la gent es pot fer bastant seves: mal rotllos amb els demés o amb tu mateix, emocions, com pots sentir la pressió de la societat sobre teu...
DP: La gràcia és que són bastant abstractes i no parlen d’una situació concreta, hi ha molts elements abstractes i que una persona ho pot interpretar com un dolor personal propi, un altre ho pot interpretar com una vivència més grupal... Sobretot això, una mica de crítica social molt generalitzada de situacions personals.

 

Aquest primer treball es sosté sobretot en el mestissatge però també juga amb l’electrònica i altres estils, quins són aquests diferents elements que configuren el so de Lasta Sanco?
DD:
Doncs guitarra elèctrica, el baix que és un sintetitzador, la bateria electrònica, veu, cors... i després el que va per sota que és una base electrònica que acompanya i, en algunes cançons, el motiu principal també és un sintetitzador que el fem nosaltres, però el tirem.
GR: És una creació que fem fora, és una feina d’assaig que es plasma en els directes.

 

Les cançons estan escrites en català, castellà i lingala, mentre que el nom de la banda i el de l’EP estan en esperanto. Trobeu que és important reivindicar la interculturalitat del grup?
DP:
És una bandera nostra, de fet. Nosaltres quan vam crear el grup vam pensar que escrivim i que no i va ser una cosa bastant natural. Fins ara el Berni (veu principal), que és qui fa les lletres, ho fa tal i com li surten. Ell parla català, parla castellà, parla lingala; nosaltres igual, utilitzem el català i el castellà de manera natural. La llengua és un mitjà de comunicació, creiem que no té res a veure amb nacionalismes i és tan senzill com això, escrivim tal com parlem. Llavors la part de l’esperanto ens va agradar més com a concepte que no pas per llengua, ja que és una llengua que pretenia englobar totes les llengües i que fos una llengua mundial que no fos de ningú i que la pogués utilitzar tothom. Aquesta idea ens va agradar i vam jugar-hi, en alguns temes hi tenim frases o paraules i el nom del grup, que vol dir “última oportunitat”.

 

Respecte a la posada en escena, què oferiu al públic a banda de les cançons del disc durant el concert?
GR:
Al directe fem set cançons pròpies, les cinc de l’EP i dues més. Llavors fem versions reversionadíssimes de grups com Zoo, Aspencat, La Raíz... Al final també són temes que per diferents motius o per frases de la cançó han fet que ens els sentim nostres i ara de moment estem en aquest pas. Ara mateix estem en procés de creació de cara a un futur disc i poder acabar tenint un repertori propi.

 

En aquesta gira repetireu en un gran aparador musical com és l’Aquelarre, que alhora us permet trobar-vos de nou amb la vostra gent. Què suposa per vosaltres tornar a actuar a l’Aquelarre i, a més, presentant-hi treball?
DD:
El primer any va ser tota una sorpresa poder-hi tocar com l’últim grup del divendres i aquest any encara més, perquè som l’últim concert del dissabte després de que s’acabi l’espectacle principal i tots els concerts. És una motivació brutal, perquè ens estimem un munt l’Aquelarre, hi hem participat molts cops fent diferents coses i hi continuem participant i fer-ho amb Lasta Sanco és un honor.
GR: És una oportunitat molt bona i al final tens una pressió positiva de tocar a casa, però és brutal perquè ve molta gent de fora, l’equip que hi ha, la festa en sí...
DP: És el bolo de l’estiu, perquè tots hem estat implicats en la festa d’alguna manera o altra amb teatre, música, batucada, diables... som d’allí, ens la sentim nostra i creiem que és un dels aparadors de música de Ponent més grans que hi ha.

 

Heu aparegut en un moment musical molt fructífer a les terres de Ponent, quines creieu que han de ser les passes a seguir per consolidar l’escena lleidatana i exportar-la a la resta de Catalunya?
DP:
Fa falta que hi creguem nosaltres. A Ponent sempre ha costat apostar per la música en viu i pels grups de temes propis, hi ha un ventall ampli de grups de versions i festes majors, però fins ara la tendència més generalitzada era apostar poc per grups emergents i fer-ho només amb projectes consolidats de gran format als pobles més grans i als pobles petits, grups de versions que siguin més resultons. Cal fer una aposta per bandes petites, com podem trobar a llocs com les comarques centrals o a Girona. Tot i així, és veritat que està canviant molt en els últims anys, surten grups de Lleida com La Terrasseta, que ja porten més temps, Koers, Ego... hi ha molt més moviment i es nota perquè hi ha una mica més de demanda.
DD: Jo crec que sí que s’està canviant, hi ha alguns pobles que ja estan fent aquest canvi d’apostar una mica més pels temes propis. Encara que a la majoria de llocs encara hi ha la visió antiga d’omplir tota la nit amb un grup de versions que et toqui 3 hores i després un dj per acabar fins al matí. Per sort, s’està començant a canviar aquesta visió i això ajuda.

Per acabar, podríeu definir Lasta Sanco    amb una sola paraula?

DD: Visceral.
DP: Energia.
GR: Bon rotllo.
 

EL TEST DE CONCERTS DE PONENT

Festes majors o festivals?
DD:
Festivals no hem tocat en molts, però a mi ara mateix em fa més il·
lusió un festival, perquè considero que a festes majors hi pot arribar qualsevol i en un festival és més difícil.
DP: Ara mateix et diria festivals perquè no n’hem fet, però crec que si tingués una cosa repartida entre les dues, triaria festes majors perquè és una manera d’arribar a tot arreu i conèixer una realitat molt diversa de tot un territori.
GR: Jo penso que és un camí, per arribar a un festival t’has de donar a conèixer i fer totes les festes majors que pots i més. Si he de triar, trio un festival pels grups amb qui comparteixes escenaris, per la gent que hi ha i per l’aparador que tens per mostrar la teva feina.


Mar o muntanya?

DD: Sóc més de mar.
DP i GR: Muntanya.


Discs o plataformes digitals?

DD: Plataformes digitals, el disc està mort.
DP i GR: Plataformes digitals.


Pel·lícules o sèries?

DD: Pel·lícules.
DP: Jo no sóc ni d’una cosa ni de l’altra, però últimament estic bastant de sèries.
GR: Jo era antisèries, i ara estic 50/50.


Fer una col·laboració amb Bomba Estéreo   o amb Aspencat?

DD i DP: Bomba Estéreo, claríssim.
GR: Jo em quedo amb Aspencat.
DP: Ara que has dit això, quan al principi ens començàvem a definir, Bomba el teníem com un grup referent per manera de treballar, formació que són ells, dinàmiques...

Escriure cançons per algú altre i fer-te ric o escriure cançons per tu mateix i no poder viure d’això?
GR:
No sé que dir-te... prefereixo fer cançons per un altre.
DD: Ara mateix estem en una situació que tenim molta dedicació al grup i això implica passar gana... (riures). És un m’estic ofegant i si em traieu de l’aigua m’agafo allà on sigui.
DP: Tenint en compte que ara estem en el moment de fer lo nostre sense poder viure, ho fem per poder-hi viure algun dia. Però si no es dona el cas, també crec que diria fer cançons per algú i poder viure de la música.


Haver de tocar a les set de la tarda o a les set del matí?
TOTS:
Set de la tarda.

Viatjar al passat o al futur?
TOTS:
Al futur.

No poder tocar mai més o no poder escoltar música mai més?

DD: Jo diria no poder tocar mi més, perquè si et quedes sense escoltar música no té sentit llavors.
DP: És una putada, això ja no és triar entre mar o muntanya. (riures)
GR: Jo també segurament, no tocar més. 

 

  • White Facebook Icon
  • White Instagram Icon

concertsponent@gmail.com (Agenda)

cponentxarxes@gmail.com (Xarxes socials)

670 87 11 03 / 638 88 08 27

Concerts de Ponent  de   Xavi Coll i Jordi Bonilla  està subjecta a una llicència de   Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons