PINUT:   “Totes les cançons del disc aprofiten allò bo que m’ha deixat una mala època.”

Lleida, 16 de novembre 2019. Aquells que fa temps que us moveu per l’escena lleidatana segur que coneixeu a l’Albert Cortasa, un dels músics més simpàtics i humils del territori. Cul inquiet com és, enguany ha decidit llançar-se a la carretera amb Pinut, el seu projecte personal de temes propis amb el qual estrenarà ben aviat “Rursus”, el seu primer disc.

Abans de saber què és Pinut, qui és l’Albert Cortasa com a músic i com a persona?

ALBERT CORTASA (Veu i guitarra): Jo vaig començar a fer música de cara al públic als tretze anys amb el combo de l’escola de música, vam intentar fer un grup que es deia Bolavà i d’allí va sortir Deskontrol, grup de versions que ara el 13 de desembre fan el concert de despedida. Després de Deskontrol, quan tenia setze anys vaig fer les proves amb els Targarians, al cap d’un temps vaig deixar Deskontrol i vaig entrar a la MuntBand, que sempre havia sigut un referent per a mi. Des de petit he tingut molt clar que volia fer música i ara estic fent-ho, estic estudiant el Superior al Taller de Músics. Això com a músic, com a persona m’agradaria pensar que sóc una persona propera, a vegades una mica autista, perquè m’agrada tenir moments per a mi per pensar, reflexionar i cuidar-me a mi mateix i simpàtic suposo que també.

 

Tal com dius, abans d’arribar aquí has passat per altres formacions musicals. Què t’ha aportat tot aquest camí per a Pinut?

AC: Molta experiència, amb Deskontrol pràcticament el tema administratiu, de contractacions, de parlar amb representants... ho feia tot jo i durant molts anys ho vaig fer, fins que vam decidir repartir-nos una mica més la feina i em van ajudar encantadíssims i els hi estic molt agraït també. A això em va aportar a nivell del que hi ha a part de tocar, i de tocar també, amb Deskontrol vaig estar cantant tota la vida i m’ha ajudat a aprendre com comunicar-me amb el públic i conèixer els meus punts forts i febles. I amb Targarians, m’han aportat molt a nivell de composició, vam fer el disc Crida amb mi! i vaig veure una metodologia de treball que no havia vist fins llavors, perquè no havia estat en cap grup de temes propis i vulguis o no m’ha ajudat bastant.


Encetant aquest projecte seguiràs convivint amb MuntBand i The Targarians o et centraràs exclusivament en Pinut?AC: De vegades cal deixar alguna etapa enrere, perquè Pinut és el meu projecte i m’hi vull dedicar a fons i alguna cosa hauré de deixar, sí.

Centrant-nos ja en Pinut, dius que neix després d’una mala època de la teva vida, com transformes els sentiments negatius les cançons de “Rursus”?

AC: Amb acords menors. (riures) Jo no vull transmetre negativitat a les cançons, perquè de tot el que em passa intento treure lo bo i ho vaig passar malament però també vaig aprendre molt d’aquesta etapa i llavors totes les cançons, tot i que alguna sí que es nota més la ràbia i la impotència, la majoria són alegres i aprofiten lo bo que m’ha deixat.


I finalment, quan et decideixes a engegar el projecte, quins són els diferents passos que segueixes fins arribar al disc?

AC: Va ser tot molt ràpid, massa ràpid, hi havia cançons que vam gravar que mai les havíem tocat amb la banda. Jo sóc una persona bastant impacient en aquests aspectes i ho vull tenir tot ja i aquestes coses he vist que no van així i necessiten el seu temps. Tot i així, volent-ho fer ràpid ja fa un any que vaig començar a moure-ho. Llavors, el primer va ser tenir els set temes i buscar músics, que tenia clar que tant ells com la resta d’equip volia que fossin de Lleida perquè és la meva terra i volia que el projecte fos aquí. Vaig parlar amb diferents músics,  d’ells ja es coneixien d’altres bandes i mogudes. Vaig ensenyar-los-hi els temes a cadascun gravats en una maqueta que vaig fer jo a casa i els vaig anar preguntant que els semblaven els diferents arreglos. Em van donar consells, vam canviar algunes coses estructuralment i vam entrar a gravar. Després de gravar, volia gestionar-ho tot jo però no era conscient del que em venia a sobre i vaig decidir enviar-ho a mesclar a fora. El disc l’ha editat el Marcel Fabregat, teclista de la MuntBand, i ho mescla el Carlos Avatar. Ara tenim el cd ja, falta la part de SGAE i treure’l en format físic i encarar la sortida. 

Més que un cantautor podríem dir que Pinut és un bandautor, donant també importància als membres de la grup. Parla’ns una mica de qui són i com els fas la proposta de sumar-se a Pinut.

AC: La banda té nom i és la Pinut Band! L’equip som 8 músics i 4 membres d’staff que ens ajuda. Començant per l’staff tenim al Àlex Valls, el tècnic de so, un noi d’Agramunt i que som família. A les llums tenim al Sergi Petit, de Vilagrassa i tècnic també a la MuntBand. De road-manager, al Marc Xandre, cantant de la MuntBand, i el Pep Marco, que és a tot arreu, de fotògraf, amb les xarxes i ajudant-me en tot el que convé.
A nivell de banda tenim l’Arnau Martínez, baixista (7DRock, Möndo Loco, ex-Koers); al Joel Mercè, guitarrista clàssic de Lleida que ho ha rodat tot; de teclista un noi de Barcelona que es diu Kei, que està al Liceu i som molt col·legues; a la bateria el Joel Vilalta (MuntBand) que també estudia al Taller a Barcelona i és un company de vida. De vents tenim a l’Abel Roig (MuntBand) al saxo, al Pau Carbonell (La Terrasseta) de trombonista i al Marc Semino (ex-MuntBand) a la trompeta.
Els ho vaig proposar dient-los-hi que tenia temes i si ells tenien temps, perquè és una cosa que necessitava temps i van voler sumar’s-hi tots, perquè es coneixien entre ells. Al final hem creat una família, que ens portem molt bé, bons músics i pot sortir algo xulo.

 

A banda d’aquests músics que t’acompanyen, al disc hi ha les col·laboracions del Miki Florensa, ex-Möndo Loco i actual guitarrista de La Pegatina, i el David Farré, vocalista de Callejón Canalla. Per què has volgut comptar amb ells en aquest primer treball?

AC: Amb el David perquè ha sigut el meu professor de guitarra durant molts anys i ha sigut el meu germà gran que no tinc i m’ha aconsellat molt a la vida. De fet, va ser la primera persona que va escoltar un tema meu en maqueta, no l’havia escoltat mai ningú i li vaig ensenyar i vaig explicar-li que volia fer alguna cosa i ell em va ajudar, em va donar consells... i volia que formés part del meu primer treball.
I amb el Miki Florensa hem coincidit molts cops, jo era bastant fan de Möndo Loco, tinc fotos amb ells modo fan i tot. (riures) Ara ha col·laborat al meu disc i això és senyal que les coses canvien, que he anat creixent com a músic dins del món. Ell és un noi molt proper, que per molt que ara estigui amb La Pegatina segueix sent el mateix Miki que quan estava a Möndo Loco, que quan estava amb Els Llums de Colors del Xavi León... i això és el que admiro d’ell, no li ha pujat res i segueix sent ell.


Per les versions que has anat proposant per xarxes podem intuir que el so s’atansa a un estil similar a Leiva o Sidecars. Podries matisar una mica a què sona Pinut?

AC:  Doncs sí, Pinut sonarà a Leiva, a Sidecars... a l’Alfred fins i tot. (riures) Sobretot pop-rock, amb algun tema més funky, algun més indie... Aquest primer disc a nivell d’estils està molt barrejat, perquè tampoc he volgut tancar-me a un estil i tampoc ho he sabut fer. El que sí és molt clar són les influencies i allò que escolto, es veu quin tema és més Leiva, quin tema és més Ramon Mirabet i així. Llavors, hi ha molts estils i el so de Pinut de moment encara està per trobar.

 

Pel que fa al directe, explica’ns quan i com podrem veure Pinut sobre els escenaris.

AC: El dia 24 de novembre, el proper diumenge, a les 19.15 s’obren portes al pavelló Ramon Pascual d’Alcoletge on farem l’estrena del disc i es podran escoltar les meves cançons abans de que surti res, el disc sortirà a posteriori. No tenim la intenció de fer una gira molt bèstia, preferim fer quatre concerts i que siguin ben parits i que hi hagi les condicions òptimes per fer-ho. No ens ho prenem com un concert sinó com un show on la gent, encara que estiguin asseguts, puguin gaudir i participar de l’espectacle.

I després de tant temps al lateral amb la guitarra, et fa por veure’t com a frontman liderant la banda?
AC: No, perquè ja ho vaig fer amb Deskontrol i ho trobava a faltar. Més que por em fa respecte, perquè ara són les meves cançons i parlen de mi i la gent sabrà que sento. Això et deixa molt despullat i fa respecte.

Has volgut cuidar molt l’estètica del projecte, la imatge a xarxes, el feedback amb el públic... Quina importància creus que tenen aquests elements extramusicals dins d’un grup?

AC: Jo crec que del 0 al 100, això suposa un 200. Quan tu parles d’alguna cosa amb algú, ho busques a les xarxes i per això ho hem cuidat molt i ho seguirem fent. Jo crec que és imprescindible per qualsevol banda tenir unes xarxes agraïdes i atractives.

Sempre ens agrada preguntar per com veieu els artistes l’escena lleidatana i, sobretot, aquells que porteu anys picant pedra i ara engegueu nous projectes. Quina és la teva visió de la música que és fa Lleida i quin futur li depares?

AC: Mira, fa uns anys no hi tenia molta confiança i ara mateix ho veig molt bé. Jo que estic a Barcelona estudiant música veig que els de Lleida estem colonitzant les escoles superiors de música i això és una bona senyal. Es fan jam sessions, es va fent concerts a més llocs... la gent de Lleida necessita canvis, fa temps que volta el mateix i necessitem coses fresques, noves i de proximitat. Jo crec que la cosa va a més, hi confio molt i per això també he volgut que tot es quedi aquí amb Pinut.

 

Per acabar, podries definir Pinut amb una sola paraula?

AC: La paraula que diria és realitat, perquè ha sigut un cop de realitat per a mi, que les coses no són tan fàcils, hi ha moltes barreres i no tot és rock’n’roll. Així que sí, és algo molt real. Per fi, també.

EL TEST DE CONCERTS DE PONENT

Sales o festivals?

AC: Tant de bo festivals, però com no en puc fer diré sales. A part són més acollidores i no trobes carpes, que això els tècnics de so ho agraeixen.

Mar o muntanya?

AC: Muntanya, claríssimament.


Treure un disc en vinil o en casset?

AC: Ara està de moda el vinil, crec que amb vinil.


Viure en un poble petit o en una gran ciutat?

AC: Depèn dels habitants. Si no arriba a 800, poble petit, sinó ciutat gran. A Barcelona m’hi trobo molt bé, perquè passes desapercebut de tothom i als pobles de seguida es parla, però la tranquil·litat del poble també es troba a faltar.


Fer una col·laboració amb un grup de punk o amb un traper?

AC: Si el traper és Vic Miralles, Vic Miralles. Sinó... també, un traper.

Ser invisible o llegir la ment?

AC: Ser invisible, mola passar desapercebut.

Haver d’actuar sempre en solitari o amb una big band?

AC: Big band, a part que ara estic estudiant tot això ho podria posar en pràctica, fer els arranjaments...

Conèixer el dia de la teva mort o la causa?

AC: El dia no el voldria saber mai. Si em dius que és demà, què? Que jo he de presentar un disc diumenge. (riures) Em quedo amb la causa.

Treure un disc dolent cada any o treure un discazo cada 10 anys?

AC: Treure un discazo cada 10 anys, és claríssim, i més després de passar pel que he passat que porta el seu temps.

  • White Facebook Icon
  • White Instagram Icon

concertsponent@gmail.com (Agenda)

cponentxarxes@gmail.com (Xarxes socials)

670 87 11 03 / 638 88 08 27

Concerts de Ponent  de   Xavi Coll i Jordi Bonilla  està subjecta a una llicència de   Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons